social

definició de dol

La paraula dol és un terme que es troba en estreta associació amb el concepte de mort, atès que s'usa excloentment en el marc de la mort d'algú.

Dolor que se sent i manifesta per la mort d'algú estimat

Podríem qualificar-ho com la demostració més formal que la gent té a l'hora de respondre a una mort d'algú proper.

D'una banda, el dol expressa el dolor que se sent per la mort algú pel qual se sentia un profund afecte i amor.

Es va fer un acte en mostra del dol per les víctimes de l'atemptat.”

Sense cap dubte la mort d'un ésser estimat afectarà la nostra vida de manera determinant, ja sigui la mateixa esperada pel transcórrer d'una llarga malaltia, o en defecte d'aquella que es produeix de manera sobtada per un accident, per cas.

Un dolor del qual és difícil sobreposar-se

La mort d'algú proper implicarà sempre un canvi per a la persona i la família.

Així és que no serà senzill tornar a la vida corrent després de patir un cop d'aquest tipus, fins i tot, els especialistes parlen de les etapes del dol o dol, i de la necessitat de processar conforme aquesta pèrdua perquè altrament aquesta falta podrà afectar greument el desenvolupament de la persona.

D'altra banda, hem de dir que el dol és molt personal, és a dir, ningú viu el dol per la mort d'un ésser estimat de la mateixa manera que un altre, per la qual cosa alguna cosa que fa bé a un pot no fer-li el mateix efecte al un altre.

La personalitat i el caràcter incideixen moltíssim, si es tracta d'una persona forta o no, si és dependent o no ho és, tot això influeix en la manera com s'efectua el dol i el temps que es pot portar recuperar-se d'aquesta pèrdua tan dolorosa.

Ara bé, podrem parlar d'algunes respostes comunes a l'etapa del dol com a ésser: negació, enuig, profunda tristesa, culpa, soledat, entre d'altres.

Acceptar i disposar de contenció

I finalment arribarà l'acceptació, que és la darrera etapa en què la persona accepta aquesta mort tan dolorosa i es permet continuar amb la seva vida, amb la realització dels seus projectes i continuar gaudint de la seva existència.

Per descomptat que en aquesta etapa la contenció dels éssers més estimats és imprescindible per transitar-la més ràpid.

Indumentària de color negre i les insígnies que es fan servir en símbol de dol

També fem servir la paraula dol per designar la vestimenta de color negre o aquelles insígnies com braçalets, penjolls, també de color negre, que la gent empra amb la missió de demostrar el dolor que sent per la mort duna persona.

Tradicionalment, quan mor algú de la família és habitual que els seus familiars facin servir roba fosca a la vetlla o en la inhumació de les restes.

Hi ha individus que fins i tot estenen aquesta mostra per diversos dies, anys, o bé per sempre.

Un altre costum molt practicat és el de col·locar cintes negres o braçalets del mateix color al braç, per manifestar aquest dolor del que parlem.

Cal destacar que en el passat tots aquests usos i costums resultaven ser molt més estrictes i per exemple, en el cas d'aquelles dones que perdien els seus marits, aquestes solien vestir de negre amb barrets i vels negres per llargs anys, fins i tot, mantenien la tradició i el compromís del dol fins a la seva pròpia mort.

L'origen d'aquest hàbit es remunta a molts segles enrere, Imperi Romà, va ser on es va imposar l'ús de vestimenta negra davant la mort d'algú proper.

Mentrestant, al món occidental, acompanyant el dol apareixen ritus com ser les vetlles, l'enterrament, generalment, dut a terme en el marc de celebracions en què participen amics, familiars i coneguts de la persona morta i se'l recorda a través de discursos, entre altres alternatives.

Per la seva banda, les nacions, quan mor alguna personalitat destacada, o també quan se succeeix alguna catàstrofe o tragèdia nacional en què resulten mortes moltes persones, se sol disposar diversos dies de dol, les banderes als organismes públics es col·locaran a mig pal i l'ús d'insígnies de color negre que tenen l'objectiu d'expressar el dolor nacional que se sent per les pèrdues humanes esmentades.

En aquests contextos també és habitual que se celebrin funerals públics en llocs o espais emblemàtics i es permeti la concurrència de totes les persones que volen expressar el seu darrer adéu a la personalitat o persones mortes.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found