Les fórmules normalment són expressions que usen símbols per manifestar qüestions inherents a l'assumpte que contenen. Les més usuals són aquelles que s'utilitzen i es proposen per resoldre alguna cosa, un problema matemàtic, un problema lògic, entre d'altres. Per això és que al concepte de fórmula sempre s'associa a la resolució d'alguna qüestió puntual, és a dir, es tracta del mitjà que permet resoldre de manera satisfactòria un assumpte.
Les fórmules que resulten reeixides, perquè aconsegueixen justament resoldre la problemàtica al voltant d'aquesta o qual cosa solen ser molt cobejades precisament per això, perquè ajuden a resoldre alguna cosa. Quan un individu triomfa als negocis, sent el seu negoci el més reeixit, és perquè disposa d'una fórmula que ha sabut funcionar. Mentrestant, és habitual que els seus competidors o la premsa parlin de la fórmula del seu èxit i vulguin descobrir-la per repetir-la ells també.
Mentrestant, i com ja la seva denominació ens ho anticipa, la fórmula química és una fórmula que cobra presència a instàncies de l'àmbit de la química, i la seva principal funció és la de representar tots aquells components que conformaran un determinat compost químic. Mentrestant, aquesta indica la quantitat de cada component en qüestió i així mateix el nombre dels àtoms.
Moltes vegades les fórmules d'aquesta classe també aporten dades sobre els enllaços dels àtoms
La taula periòdica està formada per 118 elements (hi ha metalls, metal·loides, no metalls i gasos nobles). La majoria es troben a la natura en estat pur (concretament 92) i la resta (26) són creacions elaborades de manera sintètica en laboratoris. S'ordenen a partir de la seva complexitat (l'hidrogen és el més simple i porta el número 1 a la taula i l'urani és el més complex i en porta el 92). Per referir-nos a un element o compost de diversos elements s'utilitzen símbols. Val la pena recordar que ja a l'antiguitat es feien servir els símbols per explicar el que es creia que eren els components de la natura (terra, foc, aire i aigua).
Cada element químic té un nom ia l'hora de representar-lo se n'utilitza l'abreviatura (carboni és C, ferro Fe, sodi Na, plata Ag, plom Pb...). Algunes de les abreviatures vénen dels noms originaris en llatí
Un símbol duna substància representa un àtom de la substància. No obstant això, a la natura la gran majoria de substàncies no existeixen com a àtoms aïllats, sinó com una combinació de més d'un àtom. Posem-ne un exemple. Dos àtoms d'hidrogen formen una molècula de gas hidrogen i els químics la simbolitzen mitjançant una fórmula, en aquest cas H2. La fórmula química està formada per l'abreviatura de l'element i un número al subíndex que indica la quantitat d'àtoms
a la molècula.
Les fórmules es fan servir per simbolitzar també molècules de compostos químics, és a dir, combinacions dels diferents elements. La famosa fórmula de l'aigua H20 vol dir que dos àtoms d'hidrogen es combinen amb un àtom d'oxigen a cada molècula. Un altre element molt quotidià és la sal comuna (clorur sòdic) i la seva fórmula química és NaCl.
Les fórmules s'utilitzen també en les reaccions químiques
Si, per exemple, barregem zinc i sofre formem el sulfur de zinc, sent la seva fórmula ZnS, la qual cosa significa que està format per un àtom de
sofre i un àtom de zinc.
Si pensem en lunivers, pot semblar que la matèria té una distribució molt complexa. En realitat, no és així, ja que el 99% de tot l'univers està format per hidrogen i heli i només l'1% per a la resta d'elements.
Val a dir que aquest tipus de fórmules i les fórmules en general es caracteritzen per la brevetat i per això la informació s'expressa en termes simbòlics i convinguts, és a dir, hi ha normes que estableixen la nomenclatura d'una fórmula química.
Formalment se'l denomina nomenclatura química i consisteix d'una sèrie de regles que es fan servir per anomenar tant els elements químics com els compostos.
La missió d'aquesta nomenclatura és que qualsevol nom químic pugui ser reconegut sens dubte per tothom. Hi ha un nom per a cada substància i això ajuda que no hi hagi equivocacions sobre els compostos.
Hi ha diverses fórmules químiques, sent l'empírica i la molecular els més corrents. La primera indica la quantitat dàtoms que hi ha en un compost químic. I la molecular es fa servir per indicar els tipus d'àtoms que hi ha en un compost molecular i el número corresponent a la classe d'àtom.