A instàncies de la Física la càrrega elèctrica resulta ser una propietat intrínseca que presenten algunes partícules subatòmiques la qual es manifestarà a través d'atraccions i repulsions que determinaran les interaccions electromagnètiques entre elles, sent les mateixes càrregues positives i càrregues negatives.
La matèria carregada de manera elèctrica serà influïda pels camps electromagnètics alhora que els genera.
La interacció entre càrrega i camp elèctric donarà origen a una de les quatre interaccions fonamentals que és la interacció electromagnètica.
Històricament, als electrons, quarks i protons se'ls va assignar diferents càrregues, per exemple, els electrons presenten càrrega negativa -1, també coneguda com –e; per la seva banda, els protons presenten càrrega positiva +1 o també +e, mentre, als quarks se'ls va assignar una càrrega de tipus fraccionària.
D'acord amb allò que disposa el Sistema Internacional d'Unitats la càrrega elèctrica es denomina coulomb (c) i el defineix com aquella quantitat de càrrega que passa per la secció transversal d'un conductor elèctric determinat durant el lapse d'un segon i quan el corrent elèctric és d'un amperi.
La naturalesa de la càrrega elèctrica és discreta.
Ja des de l'antiga Grècia es va començar a estudiar la propietat d'atracció de cossos lleugers que ostenten alguns materials, en tant, seria a mitjan segle XIX quan totes les observacions obtingudes des de la Grècia Antiga se sistematitzarien formalment.