general

definició de substantiu

El substantiu possibilita identificar coses, com ara una persona, un animal o un element sense vida, així com també pensaments i espais físics, per això s'expressen diferents classificacions d'acord amb el que es pretén referir.

Gramàtica: classe de paraules que són el subjecte d'una pregària i identifiquen persones, coses, animals

L'ús més estès que disposa la paraula es dóna a instàncies de l'àmbit de la Gramàtica i fa referència a aquella classe de paraules que poden ser el subjecte dins d'una oració i que a més permet identificar o anomenar una persona, una cosa, un animal, entre d'altres. Comprèn una categoria dins de la gramàtica que serveix per designar tota mena de subjectes o d'objecte.

També el substantiu se'l coneix com a nom perquè precisament aquesta és una de les seves funcions primordials: anomenar diversos tipus d'éssers. Hi ha un variat univers de substantius que ens ocuparem de detallar a continuació amb la funció corresponent.

Classificació dels substantius

Els substantius propis són aquells que s'utilitzen a l'hora de denominar de manera concreta una persona o un objecte

"Maria", "Europa", "Itàlia" són substantius propis. Una de les característiques sortints és que sempre han de ser escrits amb lletra inicial majúscula. No observar aquesta regla ortogràfica implica la incursió en un error ortogràfic.

Una altra classe són els "substantius comuns", que són aquells que usen per trucar de manera general a tota persona, objecte o animal

"Gos", "home", "casa", "ordinador", són alguns exemples d'aquests substantius. Normalment els utilitzem per designar totes aquelles coses, persones que es fan servir i troben amb quotidianitat. El fet que es tracti de substantius comuns està donat perquè es tracta de coses i persones que disposen de característiques que són compartides per altres, és a dir, hi ha una qüestió que els vincula.

Mentrestant, la principal diferència que presenten amb els anteriorment esmentats, substantius propis, és que aquests últims anomenen quelcom únic i no comú. Maria és un substantiu propi perquè és única, mentre que el gat es tracta d'un substantiu comú que designa un tipus de mamífer domèstic amb certes característiques. Ara bé, si diem la gata Mora parlarem d'una gata en particular i única.

Per la seva banda, els substantius abstractes seran aquells que responen a idees o sentiments

Els nostres sentits no els poden percebre, tal és el cas de l'alegria, la passió, l'odi, la felicitat, entre d'altres. Com a contracara hi ha els substantius concrets que sí que són perceptibles pels nostres sentits, tal és el cas d'una "taula", una "cadira", un "full de paper", entre d'altres.

Comptables i els no comptables

Els primers són aquells plausibles de ser enumerats: tres cadires, quatre taules, sis llapis, mentre que als no comptables no els podrem enumerar de cap manera.

Individuals i els Col·lectius

Són una altra classe que anomena aquells que s'ocupen de denominar un ésser en particular i aquells que designen éssers que inclouen altres d'una mateixa classe, respectivament. Així, gos serà un substantiu individual que crida a un ésser en especial, i gossada serà un substantiu col·lectiu perquè anomena tots els gossos.

Derivats i Primitius

Els primers entenen aquells que deriven d'una altra paraula, per exemple "marisqueria", que procedeix de "marisc"; i per la seva banda els primitius no provenen de cap altra paraula, “aula” per exemple.

En una altra interpretació, apreciem el terme com a eina per distingir una cosa que posseeix existència real, independent i individual

Quan es vol adonar que alguna cosa presenta existència real, independent i individual es diu que és substantiu.

Importància d'alguna cosa o algú

I també, si la intenció és referir-se a la essencialitat o immensa importància d'alguna cosa o algú s'usarà la paraula substantiu per referir-s'hi. Per exemple, “les noves troballes de la investigació van ser substantives per avançar-hi i acostar-se al culpable”.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found