general

pretèrit plusquamperfet - definició, concepte i què és

En espanyol, el pretèrit plusquamperfet és un temps verbal que fa referència al passat d'un altre passat. D'aquesta manera, si prenem com a referència un moment del passat, el pretèrit plusquamperfet es refereix a un passat anterior. Així, si estic veient una exposició de pintura sobre els anys 80 i vull al·ludir a un temps anterior podré dir que "als 70 havia tingut lloc un moviment artístic que ja anunciava un canvi de tendència als 80", sent la forma verbal " havia tingut" el pretèrit plusquamperfet. En aquest exemple s‟observa que es parla d‟un passat (els anys 80) a partir del qual es fa esment a un altre passat (els 70).

La formació del Pretèrit Plusquamperfet

Per formar aquest temps verbal s'ha d'emprar el verb auxiliar “haver” en pretèrit imperfet (jo hi havia, tu havies, ell-hi havia, nosaltres havíem, vosaltres havíeu i ells havien) i afegir el participi del verb que volem expressar. Pel que fa al participi, els verbs acabats a “ar” tenen el participi acabat a “ado” i els verbs acabats a “er” o “ir” tenen el participi en “ado”, excepte en el cas dels verbs irregulars.

Pretèrit Plusquamperfet d'indicatiu i de subjuntiu

Si dic "ella havia menjat quan jo vaig arribar" estic utilitzant el pretèrit plusquamperfet en mode indicatiu. En oposició al mode indicatiu, hi ha el mode subjuntiu, per la qual cosa el pretèrit plusquamperfet del subjuntiu introdueix el mateix mecanisme del passat del passat però amb la idea de dubte o probabilitat.

Vegem-ne alguns exemples: "Estic convençut que m'hauria agradat anar a la platja", "Si m'haguessis preparat abans el berenar no hauria de sortir corrent". Com es pot apreciar, en les dues oracions anteriors es fa servir el verb auxiliar “haver” en imperfet de subjuntiu (hauria/hagués) més el participi del verb.

Perfecte i plusquamperfet

La denominació del temps compost pretèrit plusquamperfet ve del llatí, concretament de "plus quam perfectus", que vol dir més que perfecte. D'aquesta manera, tenim dos pretèrits compostos, un de perfecte i l'altre de plusquamperfet. En el mode indicatiu el pretèrit perfecte l'utilitzem per referir-nos a un passat recent (he menjat aquest matí o hem dormit fins a les onze) però, tal com hem comentat, el pretèrit plusquamperfet es refereix a un passat més remot, és a dir, una acció acabada que és anterior a una altra acció del passat.

Fotos: iStock - DeanDrobot / svetikd

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found