comunicació

definició d'hipèrbaton

Quan parlem o escrivim fem servir una sèrie de figures retòriques o recursos literaris que ens permeten comunicar-nos amb certa originalitat. L'hipèrbaton és una d'aquestes figures i concretament és una figura de posició. Consisteix a alterar l'ordre lògic de les paraules que formen un enunciat.

Pel que fa a la paraula hipèrbaton, prové del grec hiperbats i literalment vol dir "anar sobre els passos".

D'aquesta manera, si dic "Manuela va ser avui mateix al camp a buscar margarides", canviant l'estructura formo un hipèrbaton i dic "Manuela al camp a buscar margarides va ser avui mateix". Aquest tipus de recurs es va començar a utilitzar a finals de l'Edat Mitjana als textos de caràcter cortesà amb la intenció d'ennoblir el llenguatge i que l'expressió sembli més poètica i original.

El desordre de les paraules es deu a dos motius: a la influència de la sintaxi llatina, on el verb ocupa l'últim lloc d'un enunciat o bé per destacar l'element més important al començament de l'enunciat.

L'ús de l'hipèrbaton

Si bé és una figura que s'ha emprat tradicionalment per alterar la mètrica de la poesia, en el llenguatge quotidià també s'utilitza. Així, quan diem "si malament no recordo", "a Déu gràcies", "no ho vulgui Déu", "bé està" o "mal ho veig" estem emprant un hipèrbaton.

Amb aquesta mena de formacions s'aconsegueix que el llenguatge adquireixi una certa elegància i bellesa. En síntesi, es tracta d'una figura retòrica que es fa servir per raons estètiques i per raons tècniques, ja que amb ella es realça la dimensió estètica del llenguatge i, alhora, és possible adaptar un vers a una rima determinada.

Les figures retòriques de posició

A més de l'hipèrbaton, altres figures retòriques de posició són l'anàstrofe i la tmesi. La primera consisteix a invertir l'ordre sintàctic de les paraules, com al refrany "A Déu pregant, amb el mall donant" o el vers del poeta Góngora "era de l'any l'estació florida". La tmesi o encavalcament lèxic es produeix quan una paraula o diverses s'insereixen dins d'una frase. Es tracta d'un recurs molt estès a les lletres de les cançons. Així, en dir "elegant parleu ment", s'està tallant en dues parts la paraula "elegantment".

Altres tipus de figures retòriques

Hi ha figures de dicció com la metàtasi o el calambur. Figures com l'anàfora, l'apòstrof o l'onomatopeia pertanyen al grup de repetició. La llista de tipus de figures és molt àmplia, ja que n'hi ha de lògiques, dialèctiques, semàntiques, sintàctiques o els trops.

Fotos: Fotolia - RH2010 / Lorelyn Medina

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found