Una suposició resulta ser la consideració d'una qüestió o situació com a certa. “Si no anem a la seva festa d'aniversari, segurament, Maria, s'enfadarà moltíssim, haurem de fer l'esforç.”
Fets que es donen per certs a partir de creences, experiències, dades, encara que no s'hagin comprovat
També, allò que suposem o que donem per fet és una suposició. “Suposo que a aquesta altura ja ha d'haver arribat l'avió, ens hem d'esgotar.”
I a instàncies de la lògica, una suposició implica el significat duna paraula en lloc duna altra.
Sempre que suposem alguna cosa estarem realitzant una conjectura, és a dir, formant-nos una opinió a partir dels fets i observacions que realitzem, o si no, a través de comparacions que fem pel que fa a fets o situacions similars que ja haguem travessat oportunament en el passat, o també a partir del maneig de certa informació o dades que ens arriben sobre un assumpte, i que per cas ens permet que ens aventurem sobre alguna cosa.
Diferència amb la hipòtesi i característiques sortints
Tot i que amb recurrència es parla indistintament de suposició i d'hipòtesi, no són el mateix, ni de bon tros, ja que la hipòtesi és el pas següent que procedeix a la conclusió provisòria d'un treball, que resulta especialment per l'observació i per l'experimentació del cas en qüestió.
Aleshores, per poder reconèixer-la millor, en una suposició, sempre ens trobem amb les següents característiques: les dades que s'atribueixen són reals, la dada s'esmenta com a segura, no existeix una investigació al voltant de la dada, les conseqüències resulten de les dades ofertes i està basada únicament en especulacions i opinions dels actors que hi intervenen.
La suposició resulta ser una activitat que sovint realitzem els éssers humans en la infinitat dàmbits en els quals intervenim; a la nostra vida personal, a la feina, entre d'altres, normalment, sorgeixen les suposicions davant les diferents situacions que es van presentant o s'esperen que succeeixin.
És a dir, es tracta d'una acció típicament humana, moltes vegades inevitable i que es fa de manera natural.
Ara bé, de vegades la intuïció, l'experiència, la informació, o el que pensem, ens falla i aleshores podem incórrer en suposicions que no es produeixen o són certes, i en aquests casos és que podem causar l'enuig de les persones que estiguin involucrades.
Precaucions en conjecturar sobre tercers
Cal tenir sempre molta cura en conjecturar i més si s'ho està fent sobre tercers sensibles, de vegades, és millor esperar que les coses es produeixin i tinguin els seus efectes, que avançar-nos a pensar o fer alguna cosa.
Per exemple, la meva germana sempre em presta roba i llavors decideixo fer-li servir un vestit sense consultar-lo perquè suposo que això no la molestarà, però oops, sí que passa, i es molesta, perquè aquell vestit que el vaig fer servir era nou i no l'havia estrenat.
El que suposem es dóna com a cert encara que no va succeir en efecte o no hi hagi proves.
Puc veure plorar una amiga i suposar que ho fa perquè es va barallar amb la seva parella però fins que ella no m'ho confirma no es pot donar per veritat, perquè pot ser que plori perquè es va colpejar o perquè va perdre la feina, entre tantíssimes possibilitats.
En contextos o situacions com les esmentades la suposició pot portar-nos un problema com ja assenyalem o només cometre un error que no produeix greus conseqüències, ara bé, hi ha àmbits on suposar no té valor de cap manera i per tant la suposició és inviable.
La justícia, per ser més concrets i clars, no pot suposar la culpabilitat o innocència d'una persona sota cap punt de vista i que la suposició sigui la base del veredicte.
Les proves trobades i l'afirmació de testimonis han de ser les arrels de la vostra decisió i no una suposició, estem parlant de la llibertat o no d'una persona i això no pot dependre d'una suposició.