política

definició de viàtics

Com moltes altres paraules en el nostre idioma, viàtic prové del llatí, concretament del vocable viaticum. Aquest alhora ve de via, que significa camí. A la civilització romana s'usava aquest terme per fer referència a la quantitat de diners i als estris que es necessiten per fer un llarg viatge.

Aquest terme té una segona accepció, ja que és sinònim d'extremunció.

Finalment, cal destacar que a l'Edat Mitjana es feia servir per fer referència a un tipus d'impost que els viatgers havien de pagar si volien travessar un camí que es trobava a les terres d'un senyor feudal.

En el context laboral

Si bé és un cultisme que amb prou feines es fa servir en el llenguatge quotidià, es pot emprar en el context laboral. Així, els viàtics són la quantitat de diners que un treballador rep quan ha de fer un desplaçament llarg i, per tant, té la necessitat de pagar una sèrie de despeses, com ara allotjament, menjar, transport, etc.

Hi ha dues modalitats diferenciades: rebre l'assignació econòmica abans del viatge de treball o després. En el primer cas, s'assigna una quantitat prèviament pactada i amb ella el treballador paga els diferents conceptes associats al viatge. En el segon cas, el treballador desemborsa de la butxaca les despeses necessàries i va acumulant els comprovants corresponents per després presentar-les davant del responsable de la seva empresa.

Com a pauta general les empreses porten un control rigorós sobre aquest tipus de despeses

En aquest sentit, és comprès un ampli ventall d'eventualitats: viatge amb pernoctació o sense, despeses de quilometratge si es fa servir el vehicle del treballador, manutenció, despeses de representació, etc.

El terme viàtic és d'ús habitual a Amèrica Llatina, mentre que a Espanya es fan servir altres conceptes equivalents, com ara dieta per a desplaçament, despeses de viatge o despeses de locomoció. Des d'un punt de vista comptable és un concepte important, ja que pot tenir relació amb la fiscalitat de l'empresa i del treballador.

Moltes vegades es parla de la mort de manera metafòrica i es diu que és el darrer viatge

Els primers cristians van introduir el costum d'oferir la comunió als qui eren propers a la mort. Aquest ritual cristià es coneix de diverses maneres: unció de malalts, extremaunció o viàtics. Un sacerdot és la persona que proporciona aquest sagrament al creient que prèviament ho demana.

En qualsevol cas, és un sagrament que s'ofereix com un aliment espiritual que serveix per consolar la persona greument malalta i que vol deixar aquest món en pau amb ell mateix.

Fotos Fotolia: Sveta / AlexOakenman