història

definició de cuneïforme

El terme cuneïforme refereix de figura de falca, mentrestant, la falca és aquella peça de fusta o de metall acabada en angle diedre molt agut, la qual serveix per ajustar, trencar o subjectar coses, entre altres possibilitats.

I per la seva banda, la escriptura cuneïforme, un concepte estretament vinculat al terme, és aquell tipus d'escriptura que van emprar alguns pobles antics i primitius d'Àsia i els caràcters dels quals presentaven forma de falca o de clau, d'aquí va esdevenir justament la denominació.

D'acord amb el registre de restes arqueològiques, l'escriptura cuneïforme està considerada com la forma més antiga d'expressió.

L'escriptura cuneïforme es va escriure originalment sobre tauletes d'argila humida, a partir d'una tija vegetal bisellada amb forma de falca, d'aquesta qüestió va resultar que se la va anomenar d'aquesta manera. Mentrestant, durant el període anomenat acadi o imperi acadi, tal com es va denominar a un gran regne de Mesopotàmia que va durar uns 140 anys, entre els segles XXIV A.C. i XXII A.C., va començar a aplicar-se el metall i la pedra.

Cal destacar que a les tauletes se les escrivia en columnes que indicaven: la sèrie i el número de tauleta corresponent a aquesta sèrie per poder ser catalogat després; el text i el colofó, que contenia la primera línia de la següent tauleta, el propietari, el regnat i l'any corresponent, els títols, la ciutat i l'escola, entre d'altres. Després, les tabilles eren conservades a biblioteques primitives que servien per a l'aprenentatge de futurs escribes.

En alguns dels conjunts de tauletes trobats, tal és el cas de Uruk, una antiga ciutat de la Mesopotàmia, es van explicar fins 2.000 signes cuneïformes diferents, per descomptat, en les cultures venidores l'esmentada varietat va ser reduïda, fins que en la llengua acàdia s'empraven com a màxim 600 amb regularitat.

Com a conseqüència que l'escriptura que es basa en pictogrames no resultava adequada a l'hora d'escriure conceptes abstractes, els verbs i els temps corresponents, es van començar a emprar certs símbols amb valor fonètic sil·làbic.

L'extensió de l'escriptura cuneïforme va ser fabulosa ja que va ser adoptada per diverses llengües com ser l'esmentada acàdia, l'elamita, la luvita, la hitita i també serviria d'inspiració per als alfabets del antic persa i l'ugarític.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found