dret

definició de dret de cuixa

Durant l'Edat Mitjana els senyors feudals eren, juntament amb els membres del clergat, els qui formaven la classe dirigent. El senyor posseïa terres i hi vivien i treballaven els vassalls. El vassall havia de jurar obediència al senyor mitjançant una cerimònia simbòlica, el jurament de vassallatge.

Entre els privilegis que tenien els nobles n'hi ha un que crida especialment l'atenció, el dret de cuixa, que en llatí es coneix com a ius primae noctis. Amb el reconeixement jurídic d'aquest privilegi, un senyor feudal podia passar la primera nit de casaments amb l'esposa d'un dels vassalls. Així, la virginitat de la dona s'oferia com un regal.

Un suposat privilegi sobre el qual els historiadors no es posen d'acord

Sobre l'Edat Mitjana hi ha tota mena de mites i creences, i molts són simples falsedats històriques. Pel que fa al dret de pernada, no hi ha una única versió.

Alguns historiadors sostenen que l'ius primae noctis està integrat en el marc de les relacions jurídiques existents entre el senyor i els vassalls. Aquest costum no es reflecteix en els textos legals de l'Edat Mitjana, ja que era una tradició basada en el costum.

Altres historiadors afirmen que el dret de pernada mai no va existir i que en realitat és una de les llegendes o mites de l'Edat Mitjana. En aquest sentit, sí que hi ha registres històrics (per exemple, els codis d'Alfons X a Espanya) en què expressament es prohibia que el senyor pogués imposar la seva voluntat sobre la dona d'un dels seus vassalls.

Si bé el dret de cuixa és discutible des del punt de vista de la documentació històrica, sí que hi ha proves que posen de manifest la servitud sexual de les dones en benefici dels senyors feudals (a la vida quotidiana dels territoris feudals europeus els marits intentaven acontentar els senyors i per això cedien les seves esposes i miraven cap a un altre costat).

A les hisendes llatinoamericanes

En alguns països d'Amèrica Llatina els propietaris de les antigues hisendes exercien una mena de dictadura personal sobre els treballadors. En aquell context social era força habitual que el hisendat tingués relacions íntimes amb les dones que vivien dins dels seus dominis.

No es tractava del dret de cuixa en un sentit estricte, però a la pràctica suposava una forma d'abús sexual.

La dominació sexual de la dona

L'explotació sexual de la dona presenta diferents versions al llarg de la història. Els antics harens àrabs, les odalisques de l'Imperi Otomà o les geishes de Japó són alguns exemples en què la dona és sotmesa sexualment.

Actualment no existeix el dret de pernada en un sentit jurídic, però es continuen mantenint diferents modalitats d'esclavitud sexual.

Fotos Fotolia: Erica Guilane-Nachez

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found