ciència

definició de vent solar

El Vent Solar és un fenomen caracteritzat per l'emissió de gas compost per una sèrie de partícules dotades de càrrega elèctrica, principalment dels nuclis d'àtoms d'hidrogen amb una càrrega energètica alta que pot assolir els 100 keV, encara que també inclouen nuclis d'àtoms d'heli així com electrons. Aquests ions s'originen a la corona solar, superfície que pot assolir uns dos milions de graus centígrads, en punts on el camp magnètic és feble.

Aquest fenomen astronòmic es produeix en forma de cicles coneguts com a cicle d'activitat solar que té una durada aproximada d'uns onze anys i es troba regulat pels camps magnètics del sol, on alternen èpoques d'una gran activitat solar amb altres en què disminueix tant la freqüència com la intensitat de les mateixes.

Les partícules que integren el vent solar són capaces de viatjar a través de l'espai a velocitats que oscil·len els 450 quilòmetres per segon, de manera que poden arribar a la terra en un lapse de 3 a 5 dies. Aquest vent es transmet a l'espai com una ona expansiva que pot assolir la superfície dels diferents planetes i propagar-se més enllà dels límits del nostre sistema solar, portant el camp magnètic solar així com una important quantitat de matèria de la seva superfície. L'àrea total de l'espai que pot assolir el vent solar s'anomena heliosfera i s'estima que arriba molt més enllà del planeta Plutó, l'últim del nostre sistema solar.

En el cas de la terra, l'atmosfera terrestre és capaç d'aturar les partícules del vent solar donant origen a fenòmens com les aurores boreals a l'hemisferi nord i australs a l'hemisferi sud. Això és degut al xoc de les partícules que integren el vent solar amb el camp magnètic dels pols de la terra, quedant-hi atrapades i passant a una part de l'atmosfera coneguda com a ionosfera on el contacte amb els gasos que la integren dóna origen a l'emissió de llum que caracteritza les aurores.

El vent solar té un efecte directe sobre el camp magnètic terrestre, sent capaç de donar origen a fenòmens com la tempestat magnètica, fet que pot originar interferència amb les comunicacions de ràdio, així com afectar el funcionament normal d'equips com els satèl·lits localitzats sobre la òrbita terrestre.

Aquestes emissions solars són capaces de disminuir l'atmosfera de planetes que tenen un baix camp magnètic, també anomenat magnetosfera, arribant a eliminar-la del tot. L'exemple més característic d'aquest fenomen és Mercuri, el planeta més proper al sol que rep l'impacte més gran dels vent solars, la nostra lluna també no té camp magnètic i per tant d'atmosfera.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found