general

definició de saboritzants

Es diu saboritzant a aquells preparats especials de substàncies que disposen de principis sàpids aromàtics, que són reclutats de la naturalesa o provenen de substàncies artificials i són dús autoritzat en matèria legal.

Compostos de substàncies que disposen de principis aromàtics que actuen sobre el gust i que resulten de la naturalesa o de fonts artificials autoritzades legalment

La principal característica que tenen aquests preparats és que actuen directament sobre els sentits del gust i de l'olfacte amb la missió de reforçar el sabor o l'olor que ja disposa l'aliment en qüestió, o si no, li transmeten un sabor i aroma donat per fer-ho molt més atractiu i gustós..

Mentrestant, el sabor refereix a la sensació que un determinat aliment desperta a les nostres papil·les gustatives una vegada dins de la nostra boca.

La sensació que sentim estarà en estreta vinculació amb les sensacions químiques que el nostre sentit del gust descobreixi en aquest aliment.

Tipus de sabors i les associacions emocionals

Els éssers humans li atorguem una enorme valoració al gust ia l'aroma que tinguin els aliments i moltes vegades això en determina la predilecció i l'acceptació, o per contra, el rebuig.

Per cas, és que quan alguns aliments no disposen naturalment d'aquesta valoració se'ls aportarà a través de saboritzants.

Ens podrem trobar bàsicament amb els sabors següents: salat, àcid, dolç i amarg, els quals estan estretament vinculats amb el sentit del gust, que és aquell que ens permet determinar-los i distingir-los entre si.

Quan provem un aliment i ens resulta amarg sabrem que no és ni dolç, ni àcid, ni salat, i llavors, si ens disgusta podrem afegir-hi sucre o algun saboritzant que li tregui aquesta amargor.

És la nostra llengua, a través de les papil·les gustatives i l'olfacte, els qui s'ocupen de fer que sentim el tipus de substància que ingressa a la nostra boca; el sabor que la mateixa ostent podrà ser del gust no de la persona, sent que això és una qüestió estrictament subjectiva, podent ser agradable per a algú, i desagradable per a un altre.

Ara bé, hi ha algunes convencions que compartim la majoria de les persones, encara que és clar, hi pot haver excepcions a la regla, però ens referirem al més comú…

Les persones preferim per esmorzar i les postres aliments que destaquin per la seva dolçor, mentre que per dinar o sopar es prefereixen els amargs, salats i àcids, en tant, és una cosa corrent que a les persones no els agradi barrejar determinats sabors a una hora del dia, per exemple, prendre un cappuccino acompanyat duna porció de pizza.

I no podem defugir que hi ha convencions socials molt arrelades en la cultura respecte de les consideracions d'alguns sabors i les associacions que s'hi fan, així és que l'amarg està especialment vinculat amb allò desagradable, mentre que el sabor dolç s'associa principalment amb el plaer i la satisfacció, però és clar, com dèiem, això no implica que per a totes les persones pugui ser així, ja que hi ha gent que estima el que és amarg i no agrada per a res del que és dolç…

Presentació i classes de saboritzants

Cal destacar que aquestes substàncies solen presentar-se en diversos estats: líquid, pols, o en pasta , i no necessàriament tots els saboritzants són destinats amb exclusivitat a aliments, sinó que també molts saboritzants són atribuïts a alguns productes que passen per la boca de les persones però que no són deglutits, entre els més comuns es destaquen: les pastes dentals, xiclets , llapis i joguines.

Hi ha diversos tipus de saboritzants que enumerarem a continuació: naturals (com ens els anticipa la seva denominació provenen de la naturalesa mateixa, d animals i vgtals, i té un ús excloentment alimentari, aconseguint-se a partir de mètodes físics com ser: concentració, extracció i destil·lació), sintètics (aquests saboritzants són un procés químic d'elaboració i tenen la missió de representar les característiques que presenten alguns productes naturals), artificials (se'ls aconsegueix a través de processos químics que no tenen símils o equivalents a la natura encara).

Val a dir que resulten inofensius per a la salut per la qual cosa no hi ha temor d'ingerir-los), i colorants, sucres i saboritzants (es tracta d'additius químics amb la missió que els colors, les olors i els sabors dels aliments siguin molt més forts i saborosos que el que serien en estat natural, és a dir, sense la inclusió d'aquests; no tenen una missió nutritiva a gairebé tots els casos).

Hi ha molts dubtes al voltant de si els saboritzants naturals són més saludables que els artificials, mentre que els experts consideren que no ja que pràcticament no hi ha diferències en matèria de composició química.

Fins i tot hi ha molts saboritzants artificials que disposen de menys productes químics que els naturals i fins i tot s'afirma que els artificials poden comptar amb més seguretat en la seva composició perquè es creen sota estrictes normes de control als laboratoris, cosa que clarament no passa amb els naturals .

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found