comunicació

definició de llegenda

La paraula llegenda presenta un ús estès en el nostre idioma i la solem fer servir per expressar diverses qüestions.

Narració que barreja elements reals i fantàstics associats a la cultura i costum popular i que es transmet per la via oral

Però sens dubte l'ús més popular és per designar aquella narració de successos reals, sobrenaturals, o bé una barreja de tots dos i que es caracteritza per ser transmesa de generació en generació a través de la via oral, encara que també es pot fer de manera escrita.

Sol estar associada a la història de sants, de personatges mitològics, de patriotes o herois de la pàtria, o amb alguns esdeveniments històrics destacats.

Podem incloure aquest tipus de narració dins del que es coneix popularment com a folklor d'una comunitat ja que integra la cultura i els costums més arrelats dins d'aquesta, tal és el cas dels somnis, pors, idees, visió popular, i que integren la concepció global que ostenta un poble sobre la seva pròpia història.

No hi ha a la llegenda generalment l'objectiu d'explicar allò sobrenatural sinó que la idea és comptar un esdeveniment amb la intenció d'entretenir o d'estendre una visió moral sobre la qüestió en tractament, mentre que per tant es destacaran els atributs dels implicats .

Així és que a través d'aquesta es pot apreciar efectivament la idiosincràsia i la manera que ha de ser una comunitat determinada.

O sigui, ens endinsem a les seves llegendes i segurament coneixerem molt d'aquest poble o societat.

Com que el relat normalment gaudeix de certes imprecisions i d'alguns elements fantàstics, és que literàriament a la llegenda se la col·loca al mig del mite i el fet real.

Altres característiques sortints de la llegenda és que generalment apareix ubicat en un lloc i en un temps que són coneguts i reconeguts per la comunitat a la qual se la transmet, aleshores, aquesta qüestió li suma certa versemblança al relat.

Cal destacar que l'univers de la llegenda admet modificacions, agregats i fins i tot supressions en el contingut.

D'alguna manera la seva forma clàssica de difusió que ha estat l'oral genera justament aquestes situacions.

Diferències amb el conte i el mite

Per diferenciar-la del conte, amb el qual normalment se l'associa, val indicar que la llegenda a diferència d'ell sempre apareixerà vinculada a un fet concret i el presenta integrat en la cultura, usos i costums de la comunitat que afecta.

Per la seva banda, com sabem, el conte, està emmarcat dins d'un temps i un lloc concret, encara que s'hi parlin i hi siguin presents elements de ficció.

Mentrestant, si haguéssim d'atribuir-li una missió a la llegenda es podria dir que aquesta és la de donar-li una fonamentació i una explicació a una cultura determinada.

Sempre apareixeran emmarcades dins un nucli històric i se les agrupa al voltant d'un personatge notable o que duu a terme accions importants, tal és el cas d'algun heroi com Robin Hood.

És comú que quan es parla de llegenda de la mà sorgeixi el concepte de mite i moltes vegades es facin servir tots dos termes de manera indistinta, però no són el mateix i és important marcar les diferències.

El mite és un conte que narra esdeveniments sobrenaturals, protagonitzat justament per personatges extraordinaris, que no són humans, per exemple monstres, déus, entre d'altres.

Normalment en aquesta història s'enfronta oposats, bé i mal i hi ha una representació simbòlica d'algun esdeveniment associat a la natura.

Mentre que per la seva banda la llegenda és un relat que com ja vam estar veient s'origina moltes vegades en un esdeveniment succeït concretament i realment en la història d'un poble al qual s'ha enriquit o engrandit a partir de la inclusió d'elements fantàstics o sobrenaturals .

Es tracta normalment d'una creació social, en què participen els membres d'una comunitat i que explica l'origen d'una persona, d'un lloc, d'un esdeveniment, entre d'altres.

Persona que encarna gestes

Però la paraula també disposa d'altres usos, en el llenguatge col·loquial, a aquella persona que protagonitza fets o gestes úniques i irrepetibles, és a dir, a l'ídol, se'l sol designar com a llegenda. “Maradona és una llegenda del futbol.”

Inscripció en escuts o monedes

I per altra banda, la paraula s'usa per anomenar a aquella inscripció que apareix als escuts, a les làpides, a les monedes, entre d'altres; o si no n'hi ha al text que té la missió d'acompanyar una fotografia, un mapa, una làmina, se l'anomena llegenda.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found