dret

definició de menor d'edat

S'anomenarà menor d'edat tots aquells individus que encara no han assolit l'edat adulta o de majoria d'edat.

Individu que no ha assolit la majoria d'edat i com a tal ha de ser protegit i mantingut pels pares o tutors

Generalment, la minoria d'edat abasta tota la infància i gairebé tota l'adolescència o part d'aquesta etapa, aquesta determinació dependrà estrictament del que estipuli la legislació del lloc del planeta en qüestió, encara que, la majoria dels països occidentals estableixen que s'és menor d'edat fins als 18 o 20 anys, passats aquests es considerarà l'individu major i com a tal haurà de complir determinades obligacions que abans li eren alienes, justament per no ser considerat un adult.

En termes jurídics, els menors d'edat són aquells individus que encara no van assolir la majoria d'edat, com ja hem dit, i per cas estan sotmesos al règim que es coneix com a pàtria potestat, això vol dir que viuen sota autoritat dels seus progenitors que tenen la responsabilitat de protegir-los i educar-los fins que compleixin la majoria d'edat. Mentrestant, si no tenen els pares perquè van morir o perquè van perdre aquest dret per alguna resolució judicial, es nomenarà un tutor que exercirà la pàtria potestat

Bàsicament, la minoria d'edat s'estableix per indicar la manca de maduresa que encara presenta un individu per dur a terme determinades accions o activitats a la seva vida, com ara treballar, casar-se, viure sol, entre d'altres i que resulten pròpies de l'edat adulta, i així mateix per eximir-lo de la responsabilitat d'aquells actes que no se'ls poden imputar per la manca de capacitat.

Estat que estableix una sèrie de drets i obligacions i també limitacions

Aleshores, aquesta situació comportarà una sèrie de límits als drets ia les responsabilitats de la persona. Per evitar que el menor d'edat realitzi activitats o prengui decisions per a les quals encara no està preparat, o si no, perquè un adult no abusi dels beneficis que de vegades la llei ofereix als menors d'edat és que la llei estableix limitacions quant a capacitats, drets i obligacions segons l'edat que observi l'individu.

D'acord amb allò que estableixen la majoria de les legislacions un menor d'edat no podrà ser empresonat per la comissió d'un delicte, si hi ha alguna contravenció a alguna norma de part d'un menor aquest serà portat a un institut però no complirà presó efectiva. De totes maneres, hi ha algunes excepcions en què d'acord amb l'edat i el delicte comès, el menor és plausible de ser condemnat.

Està provat que un noi abans de fer els 18 anys no presenta una maduresa total per treballar, casar-se o tirar endavant una llar, fins a aquesta edat, l'ideal perquè el desenvolupament d'aquest individu sigui conforme i positiu és que es trobi a l'escola estudiant, amb temps per poder divertir-se amb els seus amics i vivint en família amb els seus pares, o si no n'hi ha amb aquells adults grans que siguin els seus responsables.

Explotació i abús de menors

Però és clar, de vegades, no totes les realitats resulten ser així i alguns nens/es abans d'arribar a la majoria d'edat que estableix la llei del seu país estan treballant per subsistir o ajudar les seves famílies. O en altres casos que revesteixen la mateixa gravetat són sotmesos i explotats sexualment.

La corrupció de menors és un delicte tipificat al codi penal i que castiga aquelles persones que abusen de menors d'edat, instant-los i obligant-los a fer pràctiques sexuals

Els governs, sobre els quals cau la responsabilitat directa d'aquesta situació, haurien d'aconseguir, a través de diferents polítiques, que cada cop siguin menys els nens que abans de la majoria d'edat hagin de treballar com a conseqüència de la necessitat.

I així mateix també s'han d'ocupar de comptar amb lleis que castiguin amb rigor els qui maltracten o abusen dels nens, i per descomptat vetllar perquè s'apliquin.

Si no hi ha aquestes qüestions, serà molt difícil eradicar els abusos a menors que proliferen al món i especialment als països menys desenvolupats.

Drets del nen

És important seguir com a guia La Declaració dels Drets de l'Infant, un tractat que fos aprovat cap a mitjans del segle passat, a instàncies de les Nacions Unides i que proposa deu principis fonamentals amb vista a complir amb aquest objectiu: dret a la igualtat sense patir distincions de cap mena com ésser: sexe, raça, religió, opinions, estatus social; a tenir una protecció especial per al seu desenvolupament conforme; a un nom ia una nacionalitat; a l'habitatge, alimentació i atenció mèdica; a leducació, i aquells amb discapacitats accedir a una educació especial; a la comprensió i l'amor dels pares i de la societat; educació gratuïta i activitats recreatives; ser dels primers a ser assistits davant d'algun problema; protegits davant de l'abandó, la crueltat i l'explotació; ésser criats en el marc d'un esperit de tolerància, comprensió respecte i germanor.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found