ciència | social

definició de mestratge

Es parla de mestratge quan un individu disposa de art i de destresa a l'hora de realitzar una determinada activitat o d'ensenyar un tema. “ Maria ensenya amb mestria el piano; tots els alumnes estan fascinats per la seva enorme qualitat.”

Persona que demostra destresa per fer una activitat o transmetre coneixements

I també s'anomena com a mestratge el grau acadèmic de postgrau; un estudi de postgrau serà aquell estudi d'especialització dut a terme per un estudiant després d'haver-se graduat.

Grau acadèmic de postgrau que especialitza un professional rebut a la Universitat

O sigui, que el mestratge, el màster o magíster, com també s'anomena aquesta categoria, s'aconseguirà en finalitzar un programa d'estudis de dos anys o més, depenent de la universitat o del sistema educatiu a què està subjecte, i després d'haver complert satisfactòriament l'obtenció d'una llicenciatura.

L'objectiu del mestratge és la ampliació i el desenvolupament de coneixements amb la missió d'una banda, solucionar problemes disciplinaris, professionals, o interdisciplinaris, i per altra banda, que l'individu obtingui eines bàsiques que després li obriran el camí de la investigació en una àrea específica de la ciència, l'art o de la tecnologia, és a dir, el mestratge li permet aconseguir una especialització en una àrea específica del seu camp professional.

Depenent de la universitat i del sistema educatiu vigent, el màster, normalment, s'obté després de completar, sis anys o més, estudis superiors a la Universitat.

És imprescindible, abans d'accedir a aquest nivell educatiu, haver complert satisfactòriament amb l'obtenció d'un grau en el saber en qüestió

El grau que immediatament segueix al màster és el de doctor. Per poder accedir a un mestratge es demanarà a l'interessat haver completat de manera satisfactòria els estudis universitaris i haver aconseguit en efecte el títol de grau corresponent.

D'aquesta manera, després de finalitzar el mestratge, l'alumne ostentarà uns sis anys o més d'estudi en la matèria corresponent, que per descomptat li aportaran una sapiència enorme que serà fonamental a l'hora d'aplicar a feines, tenint per cert una projecció i possibilitats molt importants davant d'altres col·legues o competidors que per exemple no comptin amb un mestratge.

Hem de dir que actualment la tendència és la realització de mestratge ni bé s'emplenen els estudis universitaris, i això és així perquè obre portes laborals de manera immediata. Ja hi ha moltes empreses, especialment les d'envergadura, que posen com a condició sense equanom que els aspirants tinguin aquest nivell d'estudis aprovat.

D'altra banda i més enllà d'aquestes possibilitats que ens ofereix per aconseguir una feina millor i més ràpida, és important la realització d'aquest tipus d'estudis complementaris perquè ens proporcionen més coneixements específics sobre l'àrea en què s'incursiona professionalment.

Si bé no és una obligació, ja que moltes persones fan els mestratges als seus països d'origen on van cursar els estudis universitaris corresponents, hem de dir que és un costum que es va fer en un país i una casa d'estudis forana i de prestigi internacional per descomptat.

També és una realitat que hi ha molts països amb universitats tradicionalíssimes que tenen una llarga trajectòria en el dictat d'aquests cursos i aleshores els graduats les trien per aquest plus que proposen.

Mestratges més comuns

Hi ha una multiplicitat de mestratges, depenent de l'àrea del saber que afecta, destacant-se entre d'altres: Mestre en Ciències, Mestre en Enginyeria, Mestre en Arts, Mestre en Salut Pública, Mestre en Ciències del Dret, Mestre en Educació o Docència, Mestre en Administració d'Empreses, en comerç internacional i amb l'adveniment i el fantàstic desenvolupament de les noves tecnologies ja estan dictant mestratges sobre elearning i xarxes socials, que justament posen el focus en aquests nous espais comunicacionals i en la forma com se'ls pot treure el màxim aprofitament comercial i per descomptat comunicacional.

Cal destacar, que normalment el terme màster també és emprat per designar aquells cicles educatius de formació addicional que no es troben degudament reglats o homologats, per tant, és que en alguns llocs del món se'ls prefereix distingir com màster oficial o màster universitari a aquells que sí que es troben reglats i com màster propi als que no s'hagin d'aquesta manera.