general

definició d'autoregulació

La autoregulació es refereix a aquella capacitat que disposa una entitat, associació, organització o institució de regular-se a si mateixa en base a un monitoratge i control voluntari que tindrà lloc des de les pròpies instal·lacions i recursos.

Capacitat que disposa una entitat per regular-se per se

Cal destacar que l'autoregulació implicarà una victòria en matèria d'equilibri de l'organització o entitat en qüestió ia més evitarà la intervenció de factors o altres institucions que ajudin a aconseguir aquest estat

Aplicacions en diversos contextos: exemples

El concepte d'autoregulació és amplíssim i resulta aplicable a diferents àmbits i contextos, per exemple, la biologia, psicologia, política, economia, tecnologia, especialment Internet, després de la impactant proliferació esdevinguda en aquest àmbit en els darrers temps, entre d'altres.

Si bé en algunes situacions o contextos, tal és el cas del que és econòmic, es requereix de la intervenció estatal per a la normalització de determinades situacions, l'autoregulació implica un control, tant voluntari com espontani; per descomptat que l'autoregulació, en l'àmbit que sigui, necessitarà sí o sí marcs i voluntats que la incentivin a concretar-se i també que s'ocupin de la definició dels seus abasts.

La regulació o autoregulació econòmica és una qüestió que ha estat subjecta a discrepàncies d'acord amb el cristall amb què se la miri, perquè des d'alguns corrents ideològics com pot ser el populisme està ben vista la intervenció de l'estat i totes aquelles condicions que aquest imposi en el mercat per evitar el vassallament que algunes tendències solen promoure. Mentre que des de l'altra banda del ring, com és el liberalisme, consideren que el mercat no s'ha de controlar i així es regularà, per cas, no consideren necessària ni encertada la participació de l'estat en aquest sentit, al contrari la consideren perniciosa per el creixement i el desenvolupament i per aconseguir inversions.

D'altra banda, en matèria biològica, els éssers humans disposem naturalment de la capacitat d'adaptar-nos als diversos climes que hi ha a la regió que habitem i que estaran vinculats a les diferents estacions de l'any: estiu, hivern, tardor i primavera.

Mentrestant, no caldrà que realitzem cap esforç addicional ni acció extra per adaptar-nos-hi perquè el nostre cos savi i disposat ja per naturalesa s'autoregularà en funció de les condicions climàtiques imperants i no hi haurà necessitat que ens hàgim de traslladar cap a un altre lloc per evitar tal o quin clima.

Però parlem més concretament amb exemples que ens permetin explicar aquesta qüestió tan natural però que no sempre s'entén.

En un dia d'extrema calor a la ciutat on residim el nostre cos tendeix a autorregular-se en matèria de temperatura, i no és, com dèiem, necessari que hàgim de fugir i assentar-nos en un altre lloc que ofereixi un clima més fresc.

El cos humà està dissenyat especialment per la biologia natural perquè s'adapti als climes que li toquen travessar al llarg de l'any.

Per descomptat que podrem trobar-nos amb persones més propenses a sentir el fred i també a altres que pateixen més de la calor, però de tota manera el nostre cos està programat per adaptar-se a les diverses estacions de l'any i poder sortir il·lesos de les temperatures extremes que ens proposa normalment cadascuna.

Ara bé, és important que esmentem que això no passa amb tots els éssers vivents del nostre ecosistema i per això és que hi ha molts organismes que sí que s'han de mobilitzar a la recerca de millors condicions climàtiques per sobreviure, tal és el cas dels insectes. Això és així perquè aquests no tenen processos d'autoregulació interns als seus organismes.

Així és que en un dia de calor extrema l'insecte s'haurà de traslladar a un lloc on les condicions del clima no l'afectin, per exemple, buscar refugi sota una roca, a la copa d'un arbre, oa qualsevol altre lloc on no ho arribin directament els raigs solars tan penetrants durant l'estació d'estiu.

O al contrari, quan es porten o arriben per accident determinades espècies a un clima que no és aquell en què estan acostumades a viure, aleshores començaran a patir serioses conseqüències que afectaran la seva salut.

En molts casos moren de manera ràpida sense que es pugui fer alguna cosa i en altres casos se'ls pot traslladar als seus hàbitats d'origen perquè en recuperin l'equilibri i el costum de vida.

Abasts a l'activitat periodista

Afortunadament, molts àmbits, especialment aquells que són capaços d'arribar i de modelar les opinions i les creences de les persones, tal és el cas dels mitjans de comunicació massiva: la ràdio, la televisió, els diaris, la publicitat i Internet, a l'últim temps, disposen d'autoregulació en matèries de metodologies i tècniques així com també pel que fa a la difusió o no de determinats continguts que puguin afectar severament l'opinió pública en cas de ser exhibits sense suport adequat.

La autoregulació periodística, per exemple, va néixer del compromís voluntari i conjunt dels agents que intervenen en el procés de comunicació i està orientada justament a complementar la llibertat dels mitjans amb l'ús responsable dels mateixos; o sigui, la idea és exercir la seva activitat lliurement encara que sense desvirtuar-ne la fi posant-se per exemple al servei de fins aliens i que en desvirtuen el sentit primari.

El dret a la llibertat d'expressió sempre ha de prevaler perquè les constitucions dels sistemes democràtics així ho preveuen i disposen, però és clar que ha d'estar en sintonia amb els drets i les garanties dels ciutadans, és a dir, en nom de la llibertat d'expressió mai no es ha d'anar contra algun dret o garantia ciutadania i això els mitjans i els seus professionals ho han de saber i complir per poder desenvolupar la seva tasca d'acord amb el pla ètic.

Una altra qüestió fonamental en aquest sentit és no estar lligat a cap poder de torn oa una empresa, atès que no estar-ho garanteix la independència del medi i del professional, i es mourà amb llibertat.

Cal assenyalar que les diverses formes d'autoregulació en l'exercici de la professió periodística tenen el seu naixement a la deontologia professional periodística, que és justament l'ordenament normatiu que afecta l'activitat del periodisme. La conformen una sèrie de normes i de principis que tenen la missió de regular la consciència del professional dels mitjans i està inspirada en dos principis de compliment rigorós com són la veritat i la responsabilitat social.

D'altra banda, és imprescindible que l'autoregulació sigui la conseqüència d'un ampli i conjunt consens entre tots els agents socials, els mitjans, el periodista, el públic, entre d'altres.

La idea és que l'autoregulació en aquest àmbit impliqui una cura i un respecte quant a valors, ètica i principis morals i constitucionals per part de tots, des dels amos dels mitjans, passant pels qui treballen als mitjans com ser els periodistes i així mateix els consumidors dels continguts dels mitjans, és a dir, el públic.