política

definició de ciutadania

S'anomena ciutadania la pertinença a una determinada comunitat política. És a dir, la ciutadania és el que expressa la pertinença d'un individu en una societat donada en què per descomptat participa activament a tots els seus nivells. A occident, per exemple, el ciutadà disposa d'una sèrie d'atributs legals i alhora integra la comunitat política de la nació en què participa.

Ser un ciutadà d'aquest territori implica tenir desenvolupat el sentiment de pertinença i d'identitat d'aquest lloc geogràfic i en què, és clar, s'interactuarà socialment amb responsabilitat i disposant de drets i respectant les obligacions pertinents que sorgeixin d'aquest status.

Per cas, la ciutadania atorga una sèrie de drets i obligacions que cal respectar. Entre els drets es pot citar el dret a votar i triar les autoritats que es considerin pertinents, com també participar de qualsevol bé que es derivi de la participació comunitària. Entre les obligacions es pot citar, com a exemple, l'obligació de pagar impostos; es pot resumir aquest aspecte en el compliment de la llei en general.

El terme ciutadania per fer al·lusió a aquesta participació comunitària deu el seu ús a circumstàncies històriques que ens retrotreuen a la civilització grega. En aquella època, l'organització política estava centralitzada a cada ciutat, que conformava un estat veritable. És particularment famós l'exemple d'Atenes, que va consistir en el primer cas d'exercici de la democràcia. En aquestes ciutats només es consideraven ciutadans els homes, en la mesura que només aquests podien prendre les armes per protegir la ciutat davant de potencials atacs externs. Aquesta concepció de la ciutadania va ser adoptada i desenvolupada per lImperi Romà.

Ser ciutadà

Mentre es denomina amb el terme de ciutadà a aquell individu que és natural, és a dir, va néixer o és veí d'un determinat lloc geogràfic (estat) i que llavors com a tal és subjecte tant de drets civils com a polítics els quals s'hagin continguts a la normativa vigent, tal és el cas de la constitució nacional i de les lleis nacionals. Per cas, com a ciutadà, un individu està obligat a complir aquestes obligacions que se li demanen i així mateix haurà de fer valer els seus drets quan correspongui.

Històricament qüestions com la raça, l'estrangeria, l'ètnia, la religió, el sexe, l'edat i el naixement han delimitat la denominació de ciutadà de tal o qual lloc i per tant han estat causals d'exclusió d'aquells que no complien algunes de elles considerades com a obligatòries.

Hi ha hagut nombrosos i reconeguts moviments socials que han bregat contra la discriminació i en favor de la inclusió.

Cal destacar que aquells que resideixen temporalment en una nació i no disposen de la documentació requerida no seran considerats com a ciutadans sinó com a residents simplement.

Un ciutadà avui

Actualment, la condició de ciutadà s'obté a partir d'un moment determinat de la vida humana que s'identifica amb la majoria d'edat, circumstància en què es considera que una persona pot afrontar amb prou criteri i capacitat a les obligacions i drets que els ofereix la convivència en comunitat.

Per al moment en què es produeixi aquest esdeveniment d'integració ciutadana cal una sèrie de coneixements bàsics sobre el comportament de la societat i la seva organització política.. És per això que durant el procés educatiu que forma cada individu i que és obligatori, estan inclosos continguts obligatoris sobre participació ciutadana. En aquests s'adona dels drets i les obligacions que l'educand obtindrà en arribar a l'edat corresponent.

D'altra banda, avui dia és habitual que els individus que disposen d'ascendents directes amb una altra nacionalitat la poden sol·licitar davant dels organismes corresponents presentant tota la documentació que així ho acrediti. També és factible adquirir la ciutadania d'una nació en casar-se amb algú i després de transcorreguts una quantitat d'anys determinada.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found