social

definició de rancor

La rancúnia és un sentiment que sovint experimentem els éssers humans i que es destaca especialment per un ressentiment ferri i que és molt difícil de desaparèixer una vegada que apareix. La rancúnia és un sentiment que mostra que una persona s'ha sentit ferida per una altra i com a conseqüència d'aquesta sensació d'haver estat víctima d'un dany injust, la persona pot experimentar ira i rancúnia. És a dir, un sentiment de rebuig cap a aquell que va causar el motiu de malestar.

Una persona rancorosa és aquella a qui costa oblidar les diferències després d'una discussió de parella o amb un amic, necessita molt de temps per assimilar el que ha passat, perdonar i oblidar.

Dificultats per perdonar

Aquest és precisament un dels matisos molt importants per comprendre el significat del que implica ser rancorós: tenir dificultats per perdonar el que ha passat i girar full. D'aquesta manera, a través de la rancúnia, la persona es queda estancada en el que ha passat i recordant constantment el motiu de l'ofensa. Com a conseqüència d'aquesta actitud, una persona rancorosa pot tendir decisions dràstiques en les relacions personals.

Per exemple, trencar completament el contacte amb un amic amb qui s'ha disgustat. Les persones rancoroses tenen dificultats per donar segones oportunitats quan s'ha produït una fissura en una amistat. O fins i tot encara que continuïn endavant amb la mateixa, és possible que tornin a recordar el que ha passat una i mil vegades.

Persona iracunda

La rancúnia és una llosa sobre l'esquena, una càrrega que afecta fins i tot la nostra salut emocional ja que roba la tranquil·litat d'ànim. Per aquesta raó, per pur egoisme i per salut emocional, convé prioritzar el benestar decidint d'una manera conscient no seguir alimentant aquesta rancúnia pel que ha passat.

L'actitud de ser rancorós d'una manera habitual és un error ja que aquesta forma d'actuar només produeix solitud i patiment en aquella persona que acaba tancada en si mateixa com a conseqüència de la seva fredor. La rancúnia també s'alimenta del propi orgull que alhora és base de la supèrbia. Per contra, la humilitat és un límit per a la rancúnia en fer-nos prendre consciència que tot ésser humà comet errors i errors. És a dir, els altres es poden equivocar, però nosaltres també. Per reduir la rancúnia és positiu no prendre's tan seriosament una ofensa.

Escenari de conflicte

Un exemple ens ajudarà a comprendre molt millor el concepte… Joan va perdre la feina com a conseqüència que el seu company Roberto li va explicar al cap de tots dos que Joan es va absentar per diverses hores de l'oficina durant dos dies seguits. Aquest fet va fer que el cap s'enfadés i decidís prescindir dels serveis de Joan. A continuació d'aquesta situació Joan va començar a experimentar rancúnia pel seu company i cada vegada que el troba o pensa se li desperta aquest sentiment d'enverinament profund.

Hi ha una varietat de sinònims per a aquest terme que solem també aplicar per referir aquesta repulsió marcada cap a algú o alguna cosa, com a ésser: ressentiment, que refereix l'enuig després de la successió d'algun fet que ens perjudica directament; i el de enverinament, que implica un enuig molt, molt profund.

El concepte que s'oposa al de rancúnia és el de amor, perquè l'amor és un sentiment absolutament positiu a diferència del de rancúnia, que habitualment experimentem les persones, i que es troba associat a l'afecte, l'afecte, l'aferrament i la compassió.

Rencor a l'amor

A l'amor no hi ha males intencions, agressions, sinó molt al contrari, l'amor produeix expressions de pur afecte com pot ser abraçar, besar a algú i també accions de compassió, a partir de les quals una persona es lliura totalment a ajudar a una altra que demana la seva assistència.

Cal destacar que per aquest poder summament positiu, l'amor és capaç de proveir pau, tranquil·litat i harmonia, mentrestant i en la sendera oposada, la rancúnia és capaç d'atreure el contrari: l'odi.