general

definició d'ocàs

D'acord amb l'ús que se li doni, la paraula ocàs pot referir diverses coses. L'ús més difós és aquell que fa referència a l'ocàs és la posta de sol o d'algun altre astre. Perquè un astre, especialment el sol, estarà a l'ocàs quan travessi el pla de l'horitzó i passi del nostre hemisferi visible al no visible, quan la seva alçada és zero i passa de positiva a negativa.

En cas d'un astre com el sol, l'ocàs significarà la fi del dia, mentrestant, la situació contrària, que es contraposa a aquest estat és la d'orto o també coneguda com a alba, que és quan per exemple el sol apareix a l'horitzó i comença una nova jornada. Val a destacar que els únics astres que no tenen ni ocàs ni alba són les estrelles circumpolars.

Modificacions durant els equinoccis

A mesura que avança l'any, el sol anirà canviant el lloc pel qual es pon. Durant els equinoccis, aquell moment de l'any en el qual els dies tenen una mateixa durada a les nits a tots els llocs que conformen el planeta terra, el sol, es pon per l'oest, sent els dos únics dies de l'any als quins es produeix aquest fenomen. Aquest fenomen es produeix com vam dir dues vegades per any, el 20 de març i el 22 de setembre, que és quan els dos pols de la terra es troben a la mateixa distància del sol, caient la llum solar de la mateixa manera dels dos costats de l'hemisferi.

Mentrestant, a la primavera ia l'estiu de l'hemisferi Nord el sol es pon entre l'oest i el nord, cosa que es coneix com a declinació positiva. En simultani, a l'hemisferi sud és tardor i hivern, ocas entre l'oest i el nord o bé primavera estiu, que serà ocas entre l'oest i el sud.

La refracció que a l'atmosfera produeixen els raigs lluminosos del sol provoca que vegem llum quan el sol ja s'ha posat, l'anomenat crepuscle vespertí. Aquest fenomen allargarà el dia i escurçarà la nit.

També, a l'occident o punt cardinal se'l sol designar amb el terme d'ocàs.

Cal destacar que l'ocàs té una tonalitat molt característica que el fa visiblement reconeixible: un pàl·lid color taronja, que és justament el que prima arribat l'ocàs.

L'ocàs entès com a decadència

I per altra banda, quan es vol adonar de la decadència, la pèrdua d'importància, valor o força que ostentava alguna cosa o algú, se sol designar com a ocàs. Per exemple, quan un artista ha perdut tota aquesta màgia i empremta que caracteritzava les seves obres com a úniques, es dirà que aquest artista es troba a l'ocàs de la seva carrera.

L'esmentada és una situació molt comuna en què poden caure personatges cèlebres que s'han destacat moltíssim en alguna matèria o art. Són tantíssims els casos d'autors, actors, músics, que tot i haver aconseguit una carrera molt apreciada, amb suculents èxits i reconeixements, en determinat moment de les seves vides i per alguna raó molt concreta, acaben perdent part d'aquest reconeixement.

En el cas dels artistes i dels autors ha estat una constant a través de la història que la caiguda a les addiccions com drogues i alcohol faci que les seves vides professionals es tornin poc productives, ras i curt perquè l'addicció els domina i llavors ja no produeixen com abans, no estan tan lúcids com per fer les coses genials que feien.

També aquest sentit de l'ocàs és molt comú d'apreciar a nivell polític. A la història política justament existeixen moltíssims governs, poders, que en determinat moment van saber ser els més poderosos del món del seu temps i després, ja sigui perquè un altre grup els va superar en algun aspecte, o va succeir un fet determinat greu, acaben perdent aquest poder terrible que en algun moment van encarnar, caient en una agonia d'autoritat que de mica en mica farà que desapareguin.

Per això és que el concepte d'ocàs en aquest sentit està vinculat a la pèrdua de força o d'autoritat.