història

definició de súbdit

Es diu súbdit a aquell individu que està subjecte a l'autoritat d'un superior i per tant té l'obligació d'obeir-lo en cadascuna de les exigències. “El monarca va exigir als seus súbdits que l'acompanyin al restabliment de l'ordre de la nació.”

Persona que ha d'obeir una autoritat superior o habitant respecte de les autoritats governants del seu territori

I per altra banda, el terme també s'empra per anomenar el ciutadà d'una nació x, que com a tal, s'ha de sotmetre a les decisions de les autoritats polítiques.

La gran arma a favor de la presidenta és la loquacitat amb què aconsegueix guanyar-se l'afecte dels seus súbdits.”

Ara bé, hem de dir que el súbdit no és un esclau, però sí que haurà de respectar rigorosament les decisions i les ordres que emanin del seu superior, i disposarà només dels drets que l'autoritat li brindi sense poder reclamar res més que allò que es li dóna.

Diferències entre súbdit i ciutadà

Per evitar confusions recurrents entre els termes cal destacar les diferències entre súbdit i ciutadà, perquè tots dos no són sinònims de cap manera.

Ser súbdit implica una situació jurídica contreta de per vida per la qual una persona dependrà de l'estat durant tota la seva existència, i amb un exercici limitat dels drets civils i polítics. En canvi, el ciutadà manté un vincle més lliure amb l'estat, ja que gaudeix de diversos drets, i per descomptat també obligacions que demana el seu estatus quo.

La Revolució Francesa fa néixer el ciutadà i oblidar el súbdit que obeïa tot a l'Antic Règim

Després del triomf de la Revolució Francesa sorgeix el caràcter de ciutadà i passarà a quedar en oblit el de súbdit.

Per tant, és que el terme súbdit presentava un ús més comú a l'antiguitat que avui dia, perquè no només existia una concepció totalment diferent de l'estat que així ho feia, sinó també perquè els drets que tenien els éssers humans en comparació amb l'actualitat eren molts menys.

Antigament, el monarca era el màxim cap i titular de tots els drets d'una Nació i els súbdits simplement objectes d'aquest, no havien aconseguit l'entitat de subjectes que més tard els arribaria gràcies a la proclamació de diversos drets.

Aquest estat de coses recentment descrit es va donar a instàncies de l'anomenat Antic Règim, o Absolutisme monàrquic, que va governar i regnar diverses nacions europees des de l'Edat Mitjana i fins que la Revolució Francesa, succeïda l'any 1789, i influïda per les idees del moviment de la Il·lustració, van acabar animant i bandejant progressivament aquest sistema polític i es donaria pas a la República, la democràcia i la divisió de poders, totes qüestions que implicaven majors llibertats individuals i la sortida d'un estat opressiu.

El Rei, a instàncies de l'absolutisme monàrquic concentrava tot el poder a les seves mans i es considerava que procedia directament de la divinitat que l'avalava i hi dipositava perquè govern segons li plagui.

Com a conseqüència eren arbitraris, limitaven les llibertats individuals dels seus súbdits, especialment dels que els contradeien, i que per cas devien moltes vegades patir persecucions, presó i fins i tot la mort.

En l'específic cas de França, la desigualtat regnava en aquests temps, sent els estaments del clergat i la noblesa els qui gaudien dels privilegis i els drets, en detriment absolut del tercer estat, conformat per la resta de la població, els qui no només patien sinó també no disposaven de la possibilitat d'opinar o participar en les decisions polítiques.

Com a conseqüència, és que aquest estament va ser el que més va donar suport als revolucionaris, perquè és clar, implicava sortir de les ombres i de l'exclusió, i poder a partir de la implementació d'un altre sistema polític, més democràtic, tenir una participació adequada i com mereixien, equilibrada, i igual a la resta dels estaments.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found