dret | tecnologia

definició de dvd

Els Digital Versatile Discs o DVDs són discos compactes que utilitzen una tecnologia similar als CD-ROMs, CR-R/RW per emmagatzemar tota mena dades: vídeo, àudio, textos, fotos, etc.

Des de fa alguns anys, els DVD's van resultar el format massiu en què podíem comprar o llogar per exemple pel·lícules o sèries de Tv. Els reproductors de DVD's van ser el nou aparell electrònic que no podia faltar a cap llar.

Van ser majorment coneguts quan van començar a distribuir-se pel·lícules a través d'aquest format que, segons la quantitat de capes i cares que posseïsca, brinda una capacitat d'entre 4.7 GB fins a 17.1GB.

En aquest sentit, es classifiquen en DVD-5, DVD-9, DVD-10, DVD-14, DVD-18, fent al·lusió a la capacitat aproximada d'emmagatzematge: 4.7GB (una capa, una cara), 8.5GB (doble capa, una cara), 9.4GB (capa simple, doble cara), 13.3 GB (doble cara, capa simple i capa doble) [molt rars], 17.1 GB (doble capa i doble cara). Aquests darrers són DVD+R.

Quan al costat d'un DVD veiem la classificació “DL”, es refereix a Double Layer: doble capa. Això és especialment útil per a les càmeres filmadores de DVD, les quals esgoten la capacitat dels discos ràpidament (sobretot les Mini DVD), i en aquest sentit és necessari comptar amb tota la capacitat demmagatzematge possible.

La classificació "RW" significa Read/Write, és a dir, Lectura/Escriptura: es tracta de DVDs que podran ser esborrats i re-gravats diverses vegades, en canvi els DVD-R no poden ser esborrats, encara que sí que accepten l'agregat de dades, sempre que s'hagi gravat en forma de multisessió i no s'hagi finalitzat el disc.

Com que la seva utilització en venda i lloguer de pel·lícules ha estat massiva, superant altres modalitats d'emmagatzematge de dades, els DVDs solen ser anomenats "Disc de Video Digital" o Digital Video Disc. El seu diàmetre és idèntic al dels CD: 8 o 12 centímetres.

Tot i això, un DVD es pot utilitzar per a qualsevol tipus d'emmagatzematge: podem transportar dades, o per exemple guardar ebooks (llibres digitals) o fotos d'algun esdeveniment. També es poden utilitzar per fer còpies de seguretat o back up de continguts que tinguem al nostre PC, per evitar pèrdua de dades que són importants o que necessitem, d'alguna manera conservar, però ocupen espai a PC que ens seria d'utilitat.

També, en DVD's es poden fer presentacions per a conferències, congressos o simposis; o fer presentacions de fotos, amb àudio i també vídeo per reproduir en algun esdeveniment en paticular (aniversaris, casaments) o per regalar en dates especials.

Els DVD emmagatzemen informació en format Universal Disk Format (UDF), estàndard ISO 9660, sent aquest una extensió de l'estàndard que empren els CD de dades.

Un detall interessant a destacar quant a les diferències entre els CD i DVD, té a veure que aquests últims empren un mètode de correcció d'errors més eficient (un 47% més) permetent que les dades tinguin més fiabilitat i perduració en el temps .

Hi ha diversos tipus de DVD, segons la classe de material que emmagatzemen: Vídeo, Àudio, Data, segons si són de només lectura manufacturat per empreses: DVD-ROM, o gravables per qualsevol persona: DVD-R, RW, RAM.

En el cas de l'enregistrament per persones, els DVD's van afavorir en gran mesura l'enregistrament i la venda de còpies paral·leles o “truites” de continguts com pel·lícules o música. Pel seu baix cost en qualitat verge, i la facilitat per copiar-hi continguts des d'un altre DVD o des del mateix PC, molts es van veure beneficiats en poder realitzar aquest tipus de còpies sense llicència, i vendre-les en diferents comerços. El cost per a una persona que voleu veure una pel lícula, una còpia daquest tipus és molt més econòmica que pagar una entrada al cinema, o més encara comprar una còpia original de la pel lícula. A més, si bé hi ha DVD Clubs als quals es pot accedir per llogar pel·lícules i veure a la pròpia casa, el fet de comprar un DVD assegura que la còpia serà de la nostra propietat, i podrem veure-la quantes vegades més vulguem.

Quan accedim a un DVD-vídeo mitjançant un explorador d'arxius en un PC, podrem veure dues carpetes: AUDIO_TS la qual s'utilitza per al so, i VIDEO_TS, per a vídeo. Dins podrem observar arxius "Video Objects", o VOBs, els quals posseeixen cadenes de vídeo, subtítols i àudio multiplexades. A més, els fitxers IFO brinden informació per navegar el DVD des d'un reproductor, separar per capítols, etc. Tots els DVD de vídeo són proveïts amb sistemes de restricció digital, o DRM, els quals han estat burlats per programadors permetent la seva còpia.

Si bé el DVD encara és molt popular, sobretot per la seva inesgotable fama de ser el suport de pel·lícules que podem veure fins i tot abans que s'estrenen al cinema, un altre format d'emmagatzematge ha començat el seu apogeu, el Blu-Ray. Aquest dispositiu d'emmagatzematge té una capacitat molt més gran que la dels DVD's: el Blu Ray té de 25 a 40 Gb de capacitat, segons la seva simple o doble capa de gravat. Tot i això, pel seu cost, encara no s'ha popularitzat.