general

definició d'idil·li

La paraula idil·li s'empra amb recurrència quan es vol adonar de aquella relació amorosa romàntica i intensa que viuen dos individus, per tant, és que a l'idil·li se'l concep com una situació perfecta i ideal de la parella que ho està experimentant, ja que els sentiments estan exacerbats ia flor de pell per a les parts.

El nostre idil·li serà etern, n'estic convençuda.”

Relació amorosa intensa, estadi que es dóna en els primers temps del romanç

Sol utilitzar-se com a sinònim de romanç, flirteig, enamorament, amor.

Tradicionalment, es parla d'idil·li a les primeres setmanes i mesos de la relació en qüestió, que és quan l'etapa d'enamorament es troba en el seu estat de plenitud absoluta, no hi ha contradiccions, baralles, es vol i estima tot allò que l'altre diu i pensa, és a dir, ho podríem posar en termes de l‟existència d‟una fascinació absoluta entre els implicats, que per descomptat és recíproca;, encara que compte, això no impedeix que determinades parelles considerin que les seves relacions que ja porten més de vint o trenta anys també visquin en el més absolut idil·li, és menys freqüent, perquè en aquests casos la convivència sol desgastar aquest enamorament tan ideal que existeix a els començaments de les relacions, però a no descoratjar-se, hi ha casos i és possible que continuï per a tota la vida…

Idealitzar l'enamorat

A instàncies de l'idil·li, l'altra persona és idealitzada a punt per tal de no reconèixer-li cap defecte en la seva manera de procedir, parlar; pràcticament, la parella no discuteix, sinó que accepta de boníssima gana tot allò que l'altre proposa, és a dir, no hi ha conflictes del tipus no vol fer això que a mi m'agrada molt, perquè bàsicament hi ha acompanyament en tot allò que l'altre vol o desitja; es veu l'altre com un ésser ideal.

Ara bé, hem de dir que travessar l'idil·li és bonic, gratificant i un dels millors moments que ostenta una parella, però bé quan el mateix es va apagant, no ens hem de desesperançar o pensar que llest la parella es va acabar o que no tornarem a sentir més això, no, això és un error o concebre així la relació ho serà…

Perquè quan acaba l'etapa idíl·lica en començarà una altra, que probablement no sigui tan color de rosa com l'anterior però té els seus avantatges, ja que en conèixer-se més amb l'altre, els seus defectes i virtuts, es començarà a viure una etapa més real de l'amor i la vida en parella, i és clar, si s'accepten les diferències i les coses que no són tan positives, la relació es farà més forta i s'enriquirà.

L'idil·li és bonic però no cal tenir por de la seva finalització o del pas a una altra etapa de la relació, en la qual l'enamorament cedeix per donar pas a altres emocions i sentiments que també són molt bons i que fan que la parella creixi com tal.

Subgènere de la poesia lírica grega

D'altra banda, a la Literatura, l'idil·li és un subgènere corresponent a la poesia lírica grega desenvolupat en el període Hel·lè pel poeta sicilià Teòcrit.

Els idil·lis en aquest sentit són poemes dialogats que versen sobre temes amorosos i que exposen situacions que es donen en un marc absolutament agradable, gairebé paradisíac, mentre que els seus protagonistes normalment són pagesos o pastors, per això és que mentre conversen, el seu bestiar pasta i abunden els termes propis del camp.

Després de la realització d'exhaustives anàlisis es va revelar que l'idil·li es troba escrit en el dialecte dòric i en hexàmetre dactílic.

Cal destacar que a l'idil·li se'l considera un impulsor de la ègloga i de la novel·la pastoril.

L'amor és sens dubte el sentiment positivament més intens que podem experimentar els éssers humans a les nostres vides.

Podrà ser breu o llarg i manifestar-se en diferents tipus de relacions.

En l'amorosa, que és la que ens va tenir ocupats en aquesta ressenya, els implicats gaudeixen a ple del sentiment, especialment al primer moment de la relació, com ja vam veure, per després fer servir aquesta forta unió i construir una unió duradora en el temps .