comunicació

definició de dramatúrgia

El terme dramatúrgia fa referència a l'art del teatre. Qui protagonitza aquesta forma de creació és el dramaturg, és a dir, la persona que fa drames. En aquest sentit, cal recordar que la paraula drama en grec vol dir “jo faig”. Així, el dramaturg és el que recrea teatralment una història inventada, que pot ser una tragèdia, una comèdia, un drama, així com tota una diversitat de gèneres i subgèneres teatrals (vodevil, sarsuela, òpera, monòleg, mim, etc.). En qualsevol cas, la dramatúrgia és art de representar una història en un escenari.

Elements propis de la dramatúrgia

L´element fonamental d´aquest art és el text teatral. Tot i que la història del teatre s'ha realitzat pròpiament sobre els escenaris convencionals, cal no oblidar que l'obra teatral també s'ha endut al cinema ia la televisió.

Les obres de teatre estan concebudes per ser representades. En aquest sentit, un text teatral està incomplet perquè no incorpora els elements propis de l'escenografia, com ara la il·luminació, el vestuari o el moviment dels actors. D'altra banda, la música i el decorat d'un escenari són igualment elements essencials a qualsevol obra teatral.

L'argument d'una obra ha de captar l'atenció del públic durant la seva representació, per això s'estableix cada cert temps un moment culminant que dirigeix ​​la història cap al desenllaç final.

En una història teatral els personatges són creats per ser encarnats per actors

D'aquesta manera, l'acció que s'explica a l'espectador queda de manifest pel diàleg entre els actors i no cal la figura del narrador.

En un text teatral solen aparèixer instruccions de l'autor on s'especifiquen com han d'actuar els actors i aquestes instruccions o indicacions són conegudes amb el nom d'acotacions.

En síntesi, la dramatúrgia està formada pels elements següents: l'autor o dramaturg, el text pròpiament dit, els actors dirigits per un director i l'escenografia. I tot això està pensat per delectar un públic.

Origen del teatre

Els grecs assistien a cerimònies religioses en honor als seus déus. Durant aquestes cerimònies els grecs consagraven els fets sobrenaturals dels seus déus i reproduïen les vides dels seus herois mitològics i llegendaris. Aquestes històries tenien un component moralitzador i van començar a representar-se als escenaris per expressar la necessitat de ser lleials als déus oa les lleis de la ciutat. Les primeres representacions es feien en honor a Dionís i per aquest motiu és el patró del teatre.

Foto: iStock - Todd Keith

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found