general

què és caprici » definició i concepte

L'ocupació més recurrent de la paraula és per expressar aquella idea, acció, o intenció que una persona es forma a la seva ment, o duu a terme, sense que hi hagi una raó aparent anterior que l'impulsi cap a aquest pensament o acció. “He de reconèixer que venir de vacances a aquesta illa va ser un caprici i no una decisió meditada.”

Idea, acció, que algú es forma al cap sense que hi hagi una raó lògica per presentar-la

O sigui, que aquest pensament o acció apareix de manera arbitrària i està per fora de tot allò associat a la raó.

D'acord amb allò que sosté la psicologia, el caprici consisteix en un acte de la voluntat que no és perfecte i per tant resulta de la presència d'una pertorbació, podent tenir a veure amb un caràcter feble i una voluntat també feble, entre d'altres.

Sol ser present a les dones embarassades

Cal destacar que la presència de capricis resulta ser habitual entre les dones embarassades, mentre que en aquest estat se'ls denomina popularment com desitjos.

Generalment, aquests tipus de capricis estan vinculats a la necessitat intempestiva i incontrolable de voler ingerir determinats menjars i aliments.

Desitjo efímer sobre una cosa que desencadena un comportament rabiós sinó s'ho aconsegueix

També, en el llenguatge quotidià, designem com a caprici al desitjo més aviat efímer d'alguna cosa ia fi que implica aquest desig. “Joaquín plora res més que per caprici, perquè la seva mare no li va comprar la joguina que va veure a la botiga de joguines.”

A la persona que actua en els sentits esmentats se la denomina popularment com a capritxós.

Els nens ho presenten amb freqüència

Al caprici se l'associa principalment amb els nens atès que és una tendència força freqüent d'apreciar aquesta edat, encara que no és exclusiu d'aquesta franja etària ni de bon tros.

La manifestació més corrent és veure el nen molt enutjat, cridant, plorant, volent imposar la seva voluntat davant de la negativa que reben per part d'un altre a alguna cosa, per exemple, quan el pare no els vol comprar una joguina o una llaminadura, o perquè no volen anar a un determinat lloc, aleshores, desenvolupen una enrabiada.

Un comportament mal vist que leducació i la teràpia poden frenar

Si aquests atacs no són degudament represos pels pares o adults de l'entorn, frenant-los a través del diàleg i l'explicació, o amb alguna reprimenda concreta, el més probable és que aquest nen sigui capritxós de tota la vida.

El caprici és un comportament que no està ben vist i per cas se'l valora negativament, com un defecte de la persona, que hauria de corregir perquè li pot causar grans problemes en el desenvolupament social.

El caprici pot ser una tendència permanent en algú, és a dir, des de noi el presenta i l'acompanya per la resta de la seva vida, o bé ser una qüestió transitòria i que està associada a algun esdeveniment puntual, tal és el cas de l'embaràs que esmentem, que com a conseqüència de la revolució hormonal que viuen les dones en aquest estat es pot disparar, i després de donar a llum superar-se.

La principal manera de combatre el caprici és assumir la problemàtica, és a dir, reconèixer-se capritxós i així tractar d'avançar cap a la superació d'aquest defecte.

Per descomptat que si el caprici està molt internalitzat en la persona, perquè l'acompanya de nen, ia sobre el seu entorn ho apanya, no qüestionant-ho, sinó tot al contrari, accedeix tot el temps als seus capricis, serà certament difícil el camí per alliberar-se, però no és impossible…

El que és important, com assenyalem, és reconèixer que es té el problema, i tractar de buscar ajuda en un professional, a través d'una psicoteràpia per exemple, amb el qual es pugui abordar el tema, trobar causes, disparadors, i un cop identificats poder trobar la solució.

Obra d'art que es caracteritza per la seva originalitat

D'altra banda, un caprici és una obra artística que surt del patró clàssic a través de l'ús de l'enginy, l'elegància i l'ocurrència.

A l'àmbit de la música, així mateix, ens trobem amb una referència per a la paraula ja que aquesta en aquest context designa a aquella peça composta de manera lliure i imaginativa i que presenta un caràcter súper animat.

La forma daquest tipus de peça és majoritàriament instrumental.

Arquitectura: construcció romàntica, amb una finalitat artística, que s'erigeix ​​en un jardí

A arquitectura, també és present aquesta paraula, on s'usa per anomenar aquelles petites construccions proveïdes d'un caràcter romàntic que s'erigeixen al jardí.

Han rebut aquesta denominació atès que es tracta de construccions més aviat extravagants, que no responen a un objectiu funcional sinó artístic.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found