general

definició d'asterisc

A la premsa escrita, a les pàgines d'un llibre o en un fullet publicitari hi trobem tota mena de signes tipogràfics, com les cometes, els claudàtors, el guió, la barra, els punts suspensius o l'asterisc. Aquest últim presenta una forma semblant a una estrella (*). De fet, la paraula prové del vocable grec asteriscs i literalment vol dir “petita estrella”.

En el llenguatge escrit

S'empra aquest signe per informar el lector sobre un assumpte concret. Així, juntament amb una paraula apareix l'asterisc entre parèntesis i així el lector sap que al final del text hi haurà una nota informativa amb aquest signe acompanyat d'un aclariment específic. Si en un text hi ha més d'un aclariment a peu de pàgina es desaconsella fer servir aquest signe i fer servir una numeració entre parèntesis.

- De vegades es fa servir aquest símbol abans d'una paraula per indicar que està mal escrita (per exemple, “* Hi va haver més de 100 víctimes a l'accident”).

- També, es fan servir tres asteriscs acompanyats d'una paraula quan es vol evitar l'ús de termes malsonants (“estava molt enfadada i els va dir a tots que se n'anessin a prendre per c***”).

- En els textos sagrats s'usen per separar els salms dels versets o per especificar que al prec cal fer una pausa perquè la recitació es realitzi correctament.

- En l'àmbit de la lingüística es fa servir per indicar que un vocable ha evolucionat al llarg del temps.

- Finalment, en alguns diccionaris apareix abans d'una data o un topònim (* Madrid 1950 vol dir que la persona esmentada va néixer a aquesta ciutat).

Des d'un punt de vista històric

L'escriptura cuneïforme realitzada sobre una taula d'argila va ser el primer suport en què es va començar a escriure missatges escrits amb símbols fonètics. Per complementar les lletres de l'alfabet va caldre incorporar-hi alguns signes específics.

Els filòlegs grecs del període alexandrí van ser els que van fer servir el signe de l'estrelleta per comunicar una correcció en els textos clàssics. L'asterisc i el conjunt de signes tipogràfics es van començar a difondre àmpliament a partir de la creació de la impremta al segle XV.

En altres contextos de la comunicació

- Als telèfons als dos costats del zero apareixen dos signes: a l'esquerra * ia la dreta el coixinet (#).

- En alguns formularis electrònics es fa servir aquest signe i s'hi indica que un apartat ha de ser emplenat de manera obligatòria.

- A la informàtica s'utilitza com un operador de referència o de multiplicació.

- En el llenguatge de les matemàtiques serveix per comunicar que cal multiplicar.

Fotos Fotolia: gestoeber / mracka70

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found