general

definició de física

La física és la ciència fàctica que estudia les últimes veritats de l'ordre de la naturalesa. Com que és el tema tan extens, la física comprèn una sèrie de teories centrals que assumeixen diferents àrees més acotades: en primer lloc, tenim a la mecànica clàssica, que s'ocupa de l'estudi dels cossos a escala macroscòpica, com també dels moviments a velocitats inferiors a la de la llum; la teoria de la relativitat, que s'aboca a l'estudi de l'espai i del temps en termes relatius; la termodinàmica, que es basa en l'estudi de la calor com a forma d'energia; l'electromagnetisme, que estudia les partícules carregades d'electricitat i magnetisme; la cinètica que estudia els cossos en moviment; i finalment, la mecànica quàntica, que estudia tant sistemes atòmics com subatòmics, com també la radiació electromagnètica.

La física és llavors la ciència que estudia els cossos, sigui quin sigui el seu estat (líquid, gasós o sòlid) en relació amb altres cossos i els processos que s'hi poden produir (moviments, deformacions, aplicacions de força, entre d'altres). La física, igual que la matemàtica, és una ciència exacta, ja que davant d'una operació realitzada s'esperarà un únic resultat. No hi pot haver més d'un resultat per a una operació física. Per això, la física utilitza els mètodes inductius, així que aquestes operacions es reflectiran en aquest resultat (en aquest resultat i no en un altre).

Les primeres reflexions relacionades amb el que avui s'anomena física s'han de buscar a l'antiguitat. Ja en els primers anys de la nostra era, Ptolemeu escriurà un tractat astronòmic anomenat Almogest en què afirma que la terra és el centre de l'univers i els astres giren al voltant d'ella. Més enllà de l'escorçat de mires que se li pot assignar, el cert és que va tenir una important influència durant un temps, fins que Copèrnic va publicar la seva teoria heliocèntrica, després convalidada per les experiències de Galileo Galilei. A aquestes aportacions se li han de sumar les de Kepler i Brahe sobre el moviment que tenen els planetes. No obstant això va ser Newton qui va establir lleis d'extraordinària importància a la seva obra Philosophiae Naturalis Principia Matemàtica. Els moments d'importància posteriors es van donar al segle XVIII amb la formulació de la termodinàmica, al segle XIX amb l'electromagnetisme i, finalment, al segle XX, amb la teoria de la relativitat introduïda per Albert Einstein i amb la teoria quàntica desenvolupada tant per aquest com per Planck i Bohr.

La física és utilitzada en altres àrees com la mecànica automotriu, l'electromecànica, la indústria que produeix electrodomèstics, les diferents enginyeries (nuclear, agronòmica, tecnologia d'aliments, electrònica, entre d'altres). És clar que en aquestes àrees d'estudi les teories són molt més específiques que aquells continguts bàsics de física que teníem a l'època d'escola secundària.

El desafiament actual de la física és desenvolupar una teoria que integri totes les ja esmentades. Al moment s'han creat moltes expectatives al voltant de la teoria de les supercordes, encara que encara falta massa camí perquè sigui acceptada per la comunitat científica com una teoria unificadora.

La física és una de les disciplines que cada any ostenta un Premi Nobel, i en aquest sentit, es corona com a guanyador aquell (o aquells) investigadors científics que innoven amb els seus descobriments o teories a l'avantguarda de la disciplina. Aquests descobriments o desenvolupaments suposen el millorament d‟una àrea específica o un avenç que permetrà l‟optimització de processos industrials o de producció.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found