història

definició de pràctica docent

La docència és la realització de lensenyament. Els mestres i els professors són els docents del sistema educatiu d'una nació.

Perquè un docent transmeti els seus coneixements a un grup d'alumnes cal que prèviament hagi adquirit un coneixement profund sobre una matèria. El procés d'adquisició d'una disciplina és lent i principalment teòric, ja que a les universitats es fan proves per comprovar el nivell adquirit i no importa tant la seva capacitat de transmissió. El moment de la transmissió o comunicació duna matèria es realitzarà quan el professor es trobe en una aula. En aquesta situació parlem pròpiament de la pràctica docent.

Com qualsevol altra professió, exercir la pràctica docent requereix certes qualitats, tant personals com professionals. En primer lloc, cal conèixer profundament la matèria que s'impartirà. Aquest requisit és indispensable, però sens dubte no és lúnic. En segon lloc, és convenient tenir destresa a l'hora de la comunicació; sobretot si es té en compte que l'alumne pot no tenir una inclinació especial pel que fa a certes assignatures. És el que passa sovint amb les matemàtiques, una matèria que resulta poc atractiva si el professor no és capaç d'explicar-la de manera senzilla i adaptada a les circumstàncies de l'alumne. Aquest segon aspecte de la pràctica docent és allò que s'anomena didàctica, és a dir, el conjunt de tècniques que susciten l'interès de l'alumnat. La didàctica és una part de la pedagogia i és un instrument molt útil per aconseguir una comunicació correcta entre el professor i l'alumne. En el llenguatge corrent es diu que un professor sap ensenyar quan, a més de tenir un bon coneixement, els sap transmetre adequadament.

Hi ha també un aspecte important a la pràctica docent: la disciplina. Una absència de disciplina escolar origina un conflicte evident. La disciplina s'aconsegueix amb una sèrie de normes clares i amb l'autoritat del docent, que ha de saber aplicar correctament el reglament, sense oblidar que l'autoritat s'exerceix a través de la pròpia actitud personal i professional.

Perquè la pràctica docent sigui efectiva i de qualitat és desitjable que el professor tingui una sòlida vocació, que li agradi ensenyar a l'alumne perquè considera que està fent un bé a la societat.

La pràctica docent és una activitat de valor social clar. L'educador té un paper important a la trajectòria formativa de l'alumne. Un bon professor és algú recordat, una persona que ha deixat empremta entre els alumnes.