comunicació

definició de semiòtica

La semiòtica és la ciència o disciplina que s'interessa per l'estudi dels diferents tipus de símbols creats per l'ésser humà en situacions diferents i específiques. Aquest estudi es basa en l‟anàlisi dels significats que cada tipus de símbol pot tenir i com aquest significat pot anar variant al llarg del temps o de l‟espai.

Es pot considerar la semiòtica (o també coneguda com a semiologia) com una secció importantíssima de l'antropologia ja que el seu treball versa sobre la cultura de l'ésser humà actual i d'altres èpoques. El terme semiòtica prové del grec semeiotikos, que significa 'intèrpret de signes'.

Això implica que aquesta intentarà explicar la manera com els éssers usen els signes per comprendre el món que els circumda i per descomptat també per comunicar-se amb altres persones, acció certament important en la vida qualsevol

L'estudi que formalitza la semiòtica sobre l'atribució de significat s'empra útilment en el pla científic, context en el qual la manera com es genera el coneixement és vital.

El signe refereix alguna cosa i en remet a una imatge mental.

Per a la semiòtica, un signe sempre refereix a alguna cosa. Mentrestant, aquest signe remetrà a alguna cosa concreta a la ment d'una persona. Així doncs, la paraula taula és un signe que ens remetrà mentalment a la figura d'aquest mobiliari normalment de fusta i usat per menjar.

Un dels elements més complexos i interessants de la cultura és el conjunt de símbols i formes que crea l'ésser humà per a diferents situacions o circumstàncies.

Cada conjunt de símbols s'aplica a un tipus d'esdeveniments o fenòmens i per això el significat o la interpretació és completament particular i específic. Els símbols són representacions més o menys arbitràries o subjectives d'aquests fenòmens i el seu naixement té a veure amb la necessitat de l'ésser humà d'integrar aquests fenòmens al llenguatge.

La semiòtica llavors s'interessarà per analitzar per què aquests símbols poden tenir un significat en un moment o espai i canviar, o mantenir-se al llarg del temps si fos el cas. Aquesta tasca és la dels antropòlegs, especialistes en el llenguatge, arqueòlegs i altres científics que treballen amb qüestions relatives a la cultura. Es considera que la semiòtica neix a partir de les observacions de diferents antropòlegs i especialistes del llenguatge que van notar que diferents símbols (no només gràfics sinó també del llenguatge, del pensament o de les formes emotives) es repetien en diferents espais i posseïen iguals o diferents significats segons cada comunitat.

Les persones estem constantment usant signes i atribuint significat a cada qüestió que es percep. Atesa aquesta presència és que la semiòtica disposa d'un lloc rellevant a l'inici del procés de coneixement, i es proposa, per cas, un abordatge profund en el signe, que n'és l'objecte d'estudi.

L'aportació fonamental del lingüista Ferdinand de Saussure

El lingüista d'origen suís Ferdinand de Saussure va fer enormes aportacions a la semiòtica. Va dictar cursos sobre el signe lingüístic i aquest tema el va abordar justament des d'una perspectiva lingüística.

Saussure s'oposava a la consideració del signe com una entitat unitària que esdevingui considerar la llengua com una llista de paraules que corresponen a determinades coses. La seva proposició és que els conceptes precedeixen els signes i en aquest sentit és que proposa que la unitat lingüística està composta per dos elements, per una banda un concepte, i per altra banda una imatge acústica.

El concepte roman arxivat a la ment dels parlants de determinada llengua i així és que el concepte de taula es manifesta com un conjunt integrat per les següents característiques: mobiliari, fusta, rectangular, quadrat, usat per menjar. Mentrestant, la imatge acústica és la petjada que a la nostra psiquis deixa aquesta paraula.