comunicació

definició de temps verbal

Cada mode verbal serveix perquè el parlant transmeti un tipus de missatge. Hi ha quatre maneres en espanyol: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cadascú presenta diferents temps verbals per expressar quan es realitza l'acció del verb. En el nostre idioma, els verbs es poden conjugar en diferents temps.

El present

En el temps present la forma verbal coincideix amb el moment en què es parla. Si dic "està menjant", comunico que l'acció de menjar es realitza en aquell mateix instant. Tot i això, de vegades el present s'empra per referir-se a accions que es realitzen de manera habitual (per exemple, "tu treballes massa") o bé per fer referència al passat ("els asteques ofereixen sacrificis als déus").

El passat

El temps passat o pretèrit es divideix en quatre temps: pretèrit imperfet, pretèrit indefinit, pretèrit perfecte i pretèrit plusquamperfet. El primer es fa servir normalment per descriure accions habituals en el passat (per exemple, "quan era nen no prenia te").

El pretèrit indefinit fa referència a una acció ja conclosa en el moment en què es parla ("ella va estudiar ahir a casa seva").

El pretèrit perfecte s'utilitza per descriure una acció passada, però que té una relació amb el moment present (“avui he menjat massa”). El pretèrit plusquamperfet expressa una acció que és anterior a una altra en el passat ("no havia parat la taula quan vaig arribar").

El futur

El futur simple o imperfecte és un temps verbal que fem servir per comunicar idees sobre el futur relacionades amb possibilitats, ordres o prohibicions. En utilitzar el futur és habitual emprar expressions de temps, com demà, després o properament. Les oracions següents són exemples d'aquest temps verbal: "nosaltres parlarem la setmana que ve", "dinaràs tot el que jo et digui" o "ella no estudiarà perquè no té exàmens".

El temps verbal es pot entendre de dues maneres: temps absoluts o temps relatius

Els temps absoluts es mesuren des del moment present i comuniquen anterioritat o posterioritat. Els temps relatius parteixen dun punt de referència temporal secundari. Els temps absoluts són el present, l'imperfet, l'indefinit, el simple perfecte, el pretèrit perfecte compost i el futur simple.

Els temps relatius són el pretèrit plusquamperfet, l'imperfet en alguns casos (per exemple, "em van dir que estaves a París"), el condicional simple, el futur perfecte i el condicional compost.

Fotos: Fotolia - Artem Shadrin / 3d_generator