història

què és ethos » definició i concepte

A l'Antiga Grècia aquest vocable es feia servir originàriament per indicar el lloc on una persona habitava. Aquest significat va canviar quan Aristòtil va afirmar que l'ethos és allò que habita dins d'un, és a dir, la seva manera de ser o el seu caràcter. D'aquesta manera, ho entén com una segona naturalesa, diferent de l'estrictament biològica.

Segons Aristòtil la manera de ser de cada individu és una cosa adquirida i es pot modelar

Construïm el nostre caràcter a partir dels nostres hàbits, és a dir, els actes que repetim de manera habitual. Per a Aristòtil, l'excel·lència moral s'obté a partir dels hàbits. En altres paraules, ens apropem a l'ideal de justícia si fem accions justes i ens aproximem a la virtut de la generositat mitjançant accions generoses.

L'ethos d'un individu, la seva manera de ser, estaria format per un conjunt d'hàbits. Aquells hàbits que considerem bons o beneficiosos els anomenem virtuts i aquells que són perjudicials els catalogem de vicis. Lògicament, l'aspiració d'una persona hauria de ser assolir la virtut i evitar vicis. Per aconseguir aquest propòsit, Aristòtil proposa l'enfortiment del caràcter, de l'ethos.

Una porta que permet comprendre millor la distinció entre ètica i moral

Pels filòsofs grecs, especialment Aristòtil, l'ethos està directament relacionat amb la nostra manera de ser.

D'altra banda, a la cultura romana la idea de moral ve de moralis, que significa costum. D'aquesta manera, l'ethos és el nostre caràcter i la moral és un conjunt de normes de convivència que regulen el nostre comportament. A partir de la idea d'ethos s'estableix la base de la idea d'ètica, és a dir, la reflexió sobre la nostra vida.

Mentre que la moral té una dimensió normativa i es basa en un conjunt de regles concretes, l'ètica és una valoració o reflexió sobre les qüestions morals.

Ethos, phatos i logos

A la cultura grega l'ethos individual es pot forjar amb disciplina, ja que no naixem amb un ethos sinó que ho anem formant amb els nostres hàbits. En canvi, la idea de phatos fa referència a la passió i emoció. Per la seva banda, el terme logos al·ludeix a la idea de raó i al llenguatge.

Per a Aristòtil, a la comunicació intervenen els tres elements. Així, transmetem idees amb la nostra manera de ser, mentre que a partir del pathos individual expressem emocions, i tot això és articulat per la raó i el llenguatge.

Així mateix, en una obra d'art podem trobar un ethos, pathos i logos, és a dir, una personalitat, una emoció i un llenguatge.

Foto: Fotolia - Savvapanf