S'entén per crim tota aquella acció o activitat que es realitzi sense respectar la llei tant escrita com consuetudinària. Consisteixen en delictes greus com l?assassinat o el dany contra la integritat física d?una persona.
El crim és similar al delicte encara que aquest últim es vincula més directament amb la ruptura envers les lleis escrites i amb la consegüent pena a partir del tipus de delicte que s'hagi comès. Com és de suposar-se, hi ha diversos tipus i diversos nivells de gravetat de crims: mentre que alguns són robatoris o furts, alguns poden ser realment flagrants atacs contra la integritat humana com l'abús sexual, la tortura i l'assassinat.
Mentrestant, des del punt de vista del Dret, el crim és considerat com una conducta, acció o omissió que està tipificada per llei i que per tant resulta contrària al dret i és plausible de rebre un càstig que estarà en relació amb el tipus de delicte comès. El crim és una violació directa al dret penal.
El crim pot ser entès com a resultat d'un comportament desviat, pervers (en tots els seus sentits, no només en el sexual). Sempre que una acció tingui com a conseqüència el dany de tercers a qualsevol tipus de nivell representa un crim perquè, en definitiva, atenta contra el conjunt de la societat i per tant ha de ser castigada. La noció de crim només és aplicable a l'ésser humà, que, a partir de l'ús de la raó, pot distingir les accions de bé i de mal.
La política, la policia i la justícia s'han d'unir contra el crim
La noció de crim també es relaciona directament amb la de criminalització. Aquí entra en escena la idea que la societat actua de diferents maneres per prevenir i aturar els crims que es puguin cometre. Normalment, el control dels crims es duu a terme a partir de la detenció i empresonament dels individus considerats criminals. Així, se'ls separa de la resta de la societat per considerar-los perillosos per a ella en diferents sentits. L'existència de presons i espais de retenció de suposats criminals és, tanmateix, un invent força modern que data del segle XIX.
Com cal suposar, trobem nombrosos tipus de crims que poden tenir orígens socials, psicològics, econòmics, etc. Així, no és el mateix, per exemple, qui roba aliments perquè no ha de menjar que aquell que abusa d'una dona o comet assassinat. En general, aquelles societats desordenades i amb greus crisis econòmiques veuen augmentar la taxa de criminalitat que pot arribar a assolir nivells importants i difícils de revertir si no s'implementen polítiques d'estat que es proposin combatre els problemes socials de base que justament deriven a la comissió de crims.
Lamentablement, la delinqüència és a aquesta altura un fenomen universal, molt antic com la pròpia civilització humana i també molt complex d'eradicar. Tot i que la policia i la justícia, cadascú des del seu lloc, persegueixen i castiguen els delinqüents que cometen crims no és suficient mai.
Els crims han evolucionat en complexitat i en violència a través dels anys i per això és imprescindible que els estats ataquin els problemes bàsics com dèiem abans per així poder fer-li front al flagell de la delinqüència, que fins i tot per aquests temps ha assolit nivells globals.
En aquesta lluita desigual davant del crim és que fins i tot s'ha desenvolupat una ciència que s'ocupa d'estudiar les seves arestes més rellevants, la criminologia. Aquesta disciplina realitza un abordatge interdisciplinari i global per poder no només entendre i explicar els crims sinó també a la societat en què es cometen que moltes vegades és el detonant de molts fets criminals.
Acció condemnable
D'altra banda, en el llenguatge corrent solem fer servir la paraula crim per adonar aquella acció o comportament àmpliament condemnable perquè perjudica en gran manera una persona o alguna cosa. Per exemple fer treballar un nen és sens dubte un crim dels més deleznables i retrets. Maltractar un ancià que no es pot defensar perquè es troba feble o amb problemes de mobilitat també ha de ser comprès com un crim en el sentit que estem parlant.