política

definició d'insurrecció

Es produeix una insurrecció quan un grup nombrós de persona se subleva contra els qui tenen el poder. En el nostre idioma utilitzem alguns sinònims d'insurrecció, com ara rebel·lió, sedició, motí, alçament, revolta, insurgència o insubordinació. Es tracta de paraules diferents per expressar una idea general: la rebel·lió contra alguna forma d'autoritat.

Característiques generals duna insurrecció

Independentment de quina sigui la modalitat de rebel·lió, en tota insurrecció hi ha alguns trets generals:

1) un col·lectiu es troba molt descontent amb la seva situació,

2) com a conseqüència d'això, es produeix algun tipus de reacció enèrgica contra les autoritats que causen el malestar i

3) les accions dels insurrectes generen un conflicte d‟interessos entre ells il‟autoritat.

En una petita escala, un motí en una embarcació seria un acte d'insurrecció contra la màxima autoritat, el capità. Una revolta popular contra un govern seria una insurrecció a gran escala.

L'esquema general descrit anteriorment és aplicable a circumstàncies molt diverses, com ara processos revolucionaris, alçaments militars, guerres civils, etc.

Es pot afirmar que la majoria de canvis històrics de gran magnitud han estat precedits d'algun moviment d'insurrecció popular.

Si prenem com a referència la història del segle XX trobem alguns moviments insurreccionals de gran transcendència: la Revolució russa, la Revolució xinesa, l'arribada al poder dels comunistes a Cuba, la guerra civil espanyola o la massacre de Tiannanmen.

Algunes insurreccions van sortir victorioses i en va sorgir un nou règim polític. De vegades, les accions d'insubordinació van ser sufocades i derrotades. En tot cas, el concepte d'insurrecció està lligat a la idea de revolució.

Les causes de la Revolució russa de 1917

La insurrecció dels bolxevics que va acabar imposant un règim comunista a Rússia no va ser un episodi espontani, sinó que va ser la conseqüència de diversos factors.

En primer lloc, Rússia es trobava en guerra amb Alemanya durant la Guerra Mundial i el gran nombre de baixes dels russos va provocar el descrèdit del govern tsarista. D'altra banda, Rússia estava immersa en una greu crisi econòmica i amb problemes per a la distribució d'aliments. En tercer lloc, l'hivern del 1917 va ser especialment dur i fred i es va aguditzar l'escassetat d'aliments entre la població. Aquests tres factors són claus per entendre la insurrecció dels comunistes encapçalats per Lenin.

Fotos: Fotolia - poosan / nnv