general

definició de caràcter

La paraula caràcter la fem servir en la nostra llengua fonamentalment en dos sentits, per una banda, per donar compte del caràcter particular de cada persona. Aquesta mena parsimoniosa és la que li permet no desesperar-se davant de res.

Aleshores, en aquest sentit la paraula índole ens permet indicar la condició natural que presenta algú.

I per altra banda fem servir la paraula per esmentar la naturalesa, la condició o la qualitat de les coses. El meu problema és d'índole personal i no m'agrada parlar-lo davant de tothom, li demano si ens podem retirar a un lloc més privat per conversar.

Aquest sentit del terme el solem fer servir i escoltar moltíssim en la nostra llengua perquè el fem servir per adonar o conèixer l'origen que tenen els problemes, que algú o un grup, poden estar patint.

Acabat, en l'exemple anterior, parlàvem dels problemes d'índole personal que poden apressar algú però també n'hi ha d'altres que poden perseguir les persones o les empreses, com ara econòmics. Quan una empresa es troba en la situació de no poder pagar els salaris als seus treballadors s'argumentarà que està patint problemes d'índole econòmic.

Aquella persona que travessa un sever quadre de depressió després de la mort d'un ésser estimat patirà un quadre d'índole psíquica que li està impedint reprendre la quotidianitat de la seva vida. I així d'altres exemples que podríem donar...

En els darrers anys arran de l'augment que el públic manifesta a conèixer detalls de la vida privada dels seus ídols, ja siguin actors, músics, esportistes, polítics, la premsa especialitzada al cor s'ha llançat a la caça de tota mena de notícia vinculada a aquesta àrea.

Com a contrapartida, aquelles personalitats famoses i reticents a donar a conèixer aquests aspectes de la seva vida han popularitzat la frase: no contestaré res de caràcter privat. Això implica que no respondran consultes o parlaran sobre els seus amors, desamors, etc.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found