història

definició de gilipolles

Cada país té el seu insult nacional. A Mèxic podria ser pendejo, a Xile ouón, a Argentina boludo ia Espanya gilipolles. Es tracta de paraules que es fan servir molt habitualment en el llenguatge col·loquial. En el cas de gilipolles, es fa servir per expressar que algú té poca intel·ligència o que es comporta d'una manera estúpida.

Dos sinònims amb un significat idèntic són giliportes i bufades. Si bé els tres insults expressen la mateixa idea, giliportes no és tan ofensiu com gilipolles i algú es converteix en un bufador quan el seu comportament estúpid és molt evident.

No se sap amb certesa l'origen exacte d'aquest adjectiu

Es diu que prové de la paraula gil·lí, que ve de jilí, un vocable de l'idioma va calar. El caló és la versió espanyola del romaní, llengua pròpia de l'ètnia gitana. Per a un gitano espanyol, un jilí és una persona molt innocent i ingènua i, d'alguna manera, un estúpid. Si ajuntem gil·lí o jilí amb polla (que significa penis) es crea un nou vocable, gilipolles. En síntesi, aquest insult indica que algú té poca intel·ligència perquè pensa amb el penis.

Aquesta forma de desqualificar una persona no és exclusiva dels parlants espanyols, ja que en català es fa servir un adjectiu amb el mateix significat (capdefava) i els qui parlen anglès empren el vocable dickhead.

Segons una altra versió, procedeix de l'argot castissa madrilenya

Diuen algunes cròniques que al segle XVll a Madrid un alt funcionari anomenat Baltasar Gil tenia el costum d'acudir a les festes amb la intenció de casar les seves dues filles.

Tot i els intents, el funcionari no aconseguia el seu objectiu, ja que les seves filles eren molt poc agraciades físicament i tampoc tenien massa llums. En aquest context alguns van començar a referir-se a Don Gil ia les seves polles (una manera d'esmentar les dues filles). D'aquesta manera, les xerrameques del poble van crear una nova paraula: gilipolles.

Segons una tercera versió, és la unió d'un vocable àrab i un altre d'espanyol. Gili prové de la veu àrab jihil o gihil (que significa ximple o babau) i, per altra banda, de polla.

El membre masculí i els tacs espanyols

Com ja s'ha esmentat, a Espanya es fa servir la paraula polla per referir-se al penis. Es tracta d'un vocable molt present a la parla col·loquial. Si algú se sent importunat o incomodat per una altra persona podria dir “no em toquis la polla”.

D'altra banda, una dona que provoca el desig sexual d'un home i que no té la intenció de mantenir relacions sexuals amb ell és considerada una "escalfapolles" (una versió una mica menys ofensiva seria "escalfabraguetes").

Fotos Fotolia: nuvolanevicata / popaukropa