Es coneix com a Bíblia el conjunt de llibres canònics o fundacionals de les religions judaica i cristiana. Per als creients, la Bíblia és la paraula de Déu. Aquest terme ve del grec i és el plural de papir, rotllo o llibre, constituint un conjunt de llibres o volums.
Actualment, es coneix que la Bíblia és el llibre més llegit (i més venut) de tota la història, i ha estat traduït a més de 2.000 idiomes. És conegut als cinc continents i se'l considera, amb justa raó, el "llibre dels llibres".
La Bíblia es divideix, aleshores, en llibres o grups d'escriptures. Per citar-ne un exemple, el llibre dels Salms, format per 150 oracions. Hi ha diferents “versions” de la Bíblia. Mentre que l'hebrea o Tanaj es divideix en tres seccions (els llibres de Moisès, els llibres dels profetes hebrers i altres llibres coneguts com les Escriptures), la cristiana reconeix l'hebrea com a Antic Testament i la distingeix del seu Nou Testament, que narra la vida de Jesús. Aquest Nou Testament es divideix en 4 Evangelis, Fets dels Apòstols, Cartes (dels apòstols Pere, Pau, Sant Jaume i Joan) i l'Apocalipsi, escrit també per Sant Joan.
En números, la Bíblia té 1189 capítols, dels quals 929 pertanyen a l'Antic Testament i 260 al Nou.
En general, quan es parla de la Bíblia es fa referència a la Bíblia cristiana, però per als diferents grups de fidels això difereix, i fins i tot també hi ha divergències respecte dels textos considerats com a apòcrifs, és a dir, textos falsos o no considerats autèntics per l´Església Catòlica. La definició dels llibres inclosos a la Bíblia va ser formulada en els primers temps del cristianisme, amb forta influència de Sant Jeroni, qui va traduir els textos de l'Antic Testament (escrits íntegrament en hebreu antic) i del Nou Testament (tots redactats en grec en la seva versió original, amb l'excepció de l'evangeli de Sant Mateu, escrit en arameu) a l'idioma més difós d'aquell llavors, és a dir, el llatí. La versió d'aquesta època s'anomena Vulgata i és el fonament de les traduccions a tots els idiomes de la Terra que van passar als segles subsegüents. Hi ha variacions en la traducció i els comentaris entre els diferents credos cristians de l'actualitat, si bé l'homologia entre els textos de les diferents ramificacions solen ser relativament semblants entre si.
És interessant destacar que el llibre conegut com "la Bíblia de Gutenberg" va ser un dels treballs més cèlebres impresos amb el sistema de tipus mòbils que se li atribueix a l'inventor alemany Johannes Gutenberg al segle XV. Aquest treball va donar lloc al que es coneixeria com a “Edat de la Impremta”, que va posar a l'abast de les masses populars volums de tota mena, per exemple, com aquest document religiós.
Val a dir que els textos bíblics constitueixen, a més, el basament universal de nombroses lleis de les primeres nacions cristianes, especialment en els estats sorgits a partir de la desaparició del sistema feudal a l'edat mitjana europea. D'altra banda, els continguts de la Bíblia formen part integral de la litúrgia d'hebreus i cristians, en les diferents variants. Per als creients, hi ha un antic aforisme que assenyala que "l'oració és la veu de l'home perquè Déu escolti, mentre que les Escriptures (és a dir, la Bíblia) és la veu de Déu perquè sigui l'home qui l'escolti".
