general

definició d'oracions copulatives i predicatives

Les oracions copulatives són aquelles que estan formades pels verbs ésser, estar i semblar, així com algunes perífrasis verbals formades per aquests verbs. En aquestes oracions hi ha sempre un atribut que acompanya el verb. Així, "Sara és japonesa", "Manuel és secretari" o "Luisa és de Barcelona", la forma verbal va acompanyada d'algun atribut (un atribut pot ser un sintagma nominal, un sintagma adjectival o un sintagma preposicional).

A les oracions copulatives el predicat no és verbal, sinó que és de tipus nominal

Aquestes oracions són anomenades copulatives perquè les seves formes verbals no tenen per si mateixes un significat ple i la seva funció és unir el subjecte i l'atribut o predicat. L'oració "Gabriela és la meva amiga" és copulativa perquè s'hi utilitza el verb ésser, el qual uneix el subjecte amb un atribut.

Cal indicar que el predicat a les oracions copulatives s'anomena predicat nominal.

Oracions predicatives

Les oracions predicatives estan formades pels verbs diferents de ser, estar o semblar. Tot i això, aquestes oracions també poden estar formades per verbs copulatius amb valor predicatiu. Així, "Maria és de Bogotà" i "Maria és a Bogotà", la primera és una oració copulativa perquè ser de Bogotà implica una qualitat inherent al subjecte ia la segona estar a Bogotà és una situació circumstancial.

Aquestes oracions estan sempre formades per un subjecte i un predicat verbal, sempre que el nucli del predicat verbal no sigui un verb copulatiu. En aquest sentit, es parla de predicat verbal quan el verb de la pregària no és ésser, estar o semblar.

A la pregària "Sara balla" és predicativa perquè el verb emprat no és ser, estar o semblar i, a més, perquè el verb ballar té un significat ple i no necessita cap tipus d'atribut perquè l'oració tingui sentit.

Diferents criteris per classificar les oracions

La distinció entre oracions copulatives i predicatives es basa en la naturalesa del verb. Tot i això, les oracions es poden classificar d'altres formes:

1) si tenim en compte la intenció del parlant hi ha oracions enunciatives, interrogatives, exclamatives, dubitatives, imperatives o desideratives,

2) si tenim en compte la necessitat d'un complement directe, parlarem d'oracions transitives o intransitives,

3) si es contempla els membres que formen una pregària, es parlarà de pregària unimembre o bimebre i

4) si l'acció expressada al verb recau sobre un mateix és una oració reflexiva i si l'acció és compartida es tracta d'una oració recíproca.

Foto: Fotolia - monikakosz