comunicació

definició d'oratòria

L'oratòria és descripta en termes generals com l'art de parlar amb eloqüència, és a dir, en termes simples és la capacitat que algú disposa de parlar i exposar un punt de vista davant del públic de manera clara, atractiva i comprensible. La paraula 'oratòria' prové del terme llatí orare que significa 'parlar o exposar en públic'. Les habilitats oratòries d'una persona són extremadament importants quan es tracta de convèncer, persuadir o atreure el públic, i és per això que són especialment treballades per polítics, publicistes, líders empresarials, figures públiques i de l'entreteniment, docents, etc.

Per cas és la finalitat de persuasió del destinatari, convèncer-ho d'alguna cosa, que faci o pensi tal cosa el que distingeix l'oratòria i la diferenciarà d'altres procediments de comunicació via oral, com ara ser la didàctica, que se centra en l'ensenyament, o la poètica, la meta del qual és causar plaer i admiració en el destinatari.

La persuasió

La persuasió és la capacitat que algú ostenta de convèncer-ne un altre o d'induir-lo perquè pensi com ell i com indiquéssim línies a dalt és una de les grans aliades de l'oratoria. Usant determinades paraules i combinant-les de manera donada, la persuasió és capaç d'aconseguir que una persona modifiqui la seva actitud o comportament cap a algun esdeveniment, una idea, una persona, un objecte, entre d'altres.

Mentrestant, la mateixa pot fer usos de diversos mètodes de provada solvència i eficàcia com a ésser: reciprocitat (perquè la gent tendeix a tornar favors), compromís (quan una persona es compromet per escrit o oralment amb alguna cosa gairebé sempre tendeix a respectar-ho fent honor a la seva paraula), prova social (les persones solem fer el que veiem que altres també fan), autoritat (generalment les persones tendim a confiar en allò que ens proposen les figures que disposen de reconeixement social, fins i tot en aquelles situacions que no proposin una cosa que sigui tan agradable per a nosaltres), gust (quan algú se sent a gust amb un altre és molt estrany que aquest no el convenci d'alguna cosa) i escassetat (quan es percep que alguna cosa pot faltar generarà una demanda automàtica al públic).

Tècnica i ús de l'oratòria

Per assolir la comesa esperada, l'oratòria basa la seva feina en el desenvolupament del missatge a comunicar, en les estratègies argumentatives i en la crida d'atenció sobre un públic determinat. És per això que moltes vegades l'oratòria pot no significar estar dient alguna cosa verídica si no atractiva per als receptors del missatge. Trobar la manera de dir les coses que el públic vol sentir i organitzar a través d'estructures discursives comprensibles i adequades a aquest públic específic són justament les tasques més importants de l'oratòria.

L'art de l'oratòria es pot donar en diverses situacions i espais. Mentre és normal trobar persones amb facilitat oratòria en esdeveniments programats com ara exposicions, debats i xerrades, aquestes situacions poden donar-se a si mateix de manera espontània i quotidiana quan les persones que estan incloses a la xerrada disposen de tals capacitats argumentatives.

Alguns consells per convertir-se en un bon orador

A més de les ganes és important que qui vulgui convertir-se en un bon orador davant del públic respecti algunes qüestions i segueixi algunes regles a l'hora de prendre el micròfon i fer-se parlar, entre elles: privilegiar l'aparició del somriure, no exagerar en moviments i gesticulacions que facin que es perdi l'atenció en allò que es diu i que aquesta es vagi als gestos, utilitzar de manera mesurada el llenguatge no verbal, disposar d'un to de veu que sigui clar i que emfatitzi aquelles parts del discurs que es volen destacar, fer servir exemples i anècdotes durant l'exposició per sumar a la comprensió per part del lector o oient, res millor que un bon exemple, fer preguntes perquè el públic pugui dur a terme els seus propis raonaments sobre el tema .

La importància de l'oratòria a l'antiguitat

El naixement de l'oratòria es remunta lluny en el temps i se situa a Sicília com el seu bressol, però, seria la cultura grega clàssica la que li atribuirien prestigi i poder polític. El filòsof grec Sòcrates va fundar una escola d'oratòria a la ciutat grega de Atenes que es proposava formar els homes i guiar-los perquè persegueixin fins ètics que garanteixin el progrés de l'estat.

Els antics grecs i els romans eren conscients de la importància de l'oratòria i de la transmissió oral d'informació i de sabers. L'oratòria no era entesa com una capacitat amb la qual alguns individus dotats naixien, sinó que era una cosa que s'havia d'estudiar i perfeccionar de manera permanent. Per aconseguir-ho, la participació activa en discursos, diàlegs i exposicions era essencial. Tant Aristòtil com Ciceró són recordats com a exemples clau d'aquest tipus de comunicació grega i romana respectivament.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found